HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catTot és un misteri i són quatre dies

Tot és un misteri i són quatre dies

OPINIÓ // Aquests dies en què fem repàs a les nostres vides i volem refer-ho tot, si pot ser començant per nosaltres mateixos, em ve al record el que el meu pare em va dir, el 20 d’agost de 1998 (tres dies abans de morir), asseguts al banc de pedra de la masia, veient com un cargol pujava el marge de pedra seca, amb la seva segura lentitud: “Tot és un misteri·”

I jo ara, amb més silenci del que ja hi ha en aquest poble rural, amb tota la floristeria que enjoia carrers i marges d’aquesta nova primavera silenciosa (en record al llibre de Rachel Carson, de 1962), em dic a mi mateix: “Tot és un misteri i són quatre dies”.
És el que ens deien a casa en moments d’alguna dificultat: “Només són quatre dies, fills meus!”. I, quan érem més petits -i per estar ben orgullosos de pertànyer a una família treballadora que conreava la fe i la catalanitat- també ens deien: “Nosaltres, no som rics ni pobres, som justos”.

Com no aprendre d’aquestes sentències populars que resumien aquesta mateixa fe dels nostres vells! Per més paradoxal que pugui semblar, un anomenat virus coronat (que aneu a saber com ha sorgit i quines obscures forces han pujat a pandèmia mundial) ens ho fa recordar. ¿És que els anteriors episodis vírics no van generar prou alarma general per aconseguir la devastació que  alguns “il·luminati” semblen volen imposar al món?

Sí, certament, tot és un misteri: la vida i la mort, la fe i la raó, la riquesa i la pobresa, l’alegria i el desconhort, els animals i les persones, però aquest “misteri” ha estat profanat per una ciència i unes tecnologies -desbocades en la seva ambició de poder- que el que han aconseguit, tot justificant que cercaven el “progrés”, ha estat justament el contrari: destruir la vida i, després de tants anys d’història en aquest sentit, ja sabem el que això vol dir.

Uns parlen de canvi d’era antropològica (no sabem si per bé o per més mal encara), d’altres recorden el Llibre de l’Apocalipsi (on no queda pedra sobre pedra com a Revelació del Cel Nou i la Terra Nova anunciada per Jesús) i, en fi, la gent que no anem tan amunt ens preguntem per les coses domèstiques del viure quotidià, aquest “misteri” que ha estat profanat a la recerca de l’origen de la vida i, sobretot, per augmentar indecentment les riqueses d’uns pocs, i que ha ocasionat progressivament al llarg dels temps més dolor humà, a causa de conflictes bèl·lics, ambientals i socials (fams, emigracions, exilis, expansions territorials, etc).

Els poders polítics i governamentals diuen que “ens en sortirem”, els poders econòmics vetllen la cartera i els financers i tecnològics també volen “sortir-se’n”, però cobrint el món humà i natural -del cosmos al subsòl- d’una espessa xarxa de comunicacions radioelèctriques, a través de les tecnologies 5G, que ens tindrà a tots sota control.

És el que hem d’evitar, perquè alguns científics independents (prohibits als grans mitjans de comunicació) ja diuen que són causa de moltes malalties. Si fa 50 anys el món començà a lluitar contra la degradació ecològica (i d’aquí, l’emergència climàtica), ara ens obliguen a enfrontar-nos a l’ocupació tecnològica total de les nostres vides. I d’això sí que ens n’hem de sortir.

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 30 = 40

Últimes notícies