La primera jornada de la missió del Scientific Angler Tagging Tour que té lloc a l’Ametlla de Mar es va saldar amb gran èxit, donat que es van poder marcar trenta-nou de tonyines a càrrec dels científics d’IFREMER, superant les vint-i-una de l’any passat. Aquesta xifra suposa un rècord absolut avui dia després de les tres jornades de marcatge de l’any passat i les dues d’aquest any a Barcelona amb tres marcatges i Santa Pola amb deu. En total, doncs, aquest 2024, s’hauran marcat 52 tonyines de diferent pes i mesura.
El Scientific Angler Tagging Tour és una de les iniciatives de ciència ciutadana més rellevants al Mediterrani. Científics de l’Institut Francès d’Investigació Marina (IFREMER) i pescadors recreatius de diferents zones d’Espanya (Catalunya, Illes Balears, Andalusia o País Basc), s’han unit en aquesta campanya per al marcatge electrònic i l’anàlisi genètica de les tonyines, una espècie clau en els ecosistemes marins.
Aquestes activitats proporcionen als científics dades fonamentals sobre els patrons migratoris i la distribució de les tonyines, crucials per a la seva conservació i gestió sostenible.
Els pescadors recreatius capturen les tonyines sota estrictes protocols de benestar animal, col·laborant amb els científics en el procés de marcatge i presa de mostres abans d’alliberar cada exemplar. Aquest enfocament garanteix tant la captura responsable com el retorn segur al mar dels individus.
Tristan Rouyer, científic en cap de la campanya destaca, “per a nosaltres ha estat una agradable sorpresa, ja que mai havíem pogut marcar tantes tonyines, tenim totes les talles i això és molt interessant”.
Rouyer descobreix que, “estem constatant que les tonyines escullen un lloc d’alimentació al que tornen cada any i aquesta és una novetat que desconeixíem. Sabíem que venien a reproduir-se al Mediterrani, però no sabíem que escollien el mateix lloc per alimentar-se cada any. I també, alguns grups de tonyina es queden tot l’any al Mediterrani en lloc de sortir a l’Atlàntic com ens pensàvem fins ara. L’any que ve intentarem marcar tonyines a l’estret de Gibraltar per constatar totes aquestes indagacions”.
De totes maneres, Rouyer és prudent a l’hora d’avançar més novetats, tot i que avança que quan puguin comptar amb les dades de les marques d’aquest any, “podríem tindre proves per primera vegada que una tonyina de més de dos metres no migra a l’Atlàntic i es passa tota una campanya sencera al Mediterrani, ja que per diversos factors com el canvi climàtic, estan canviant els comportaments i viuen en grans grups familiars”.
Per la seva part, Frederic Valls, organitzar de l’esdeveniment explicava que, “és una feina conjunta entre el pescador recreatiu i el científic. El pescador puja el peix el més viu possible a bord, i el científic fa les mesures, implanta la marca i treu la mostra de genètica amb l’objectiu d’adquirir noves informacions per omplir buits de coneixement dels científics. El protocol garanteix la supervivència de la tonyina, que la tonyina es marqui i arribi al mar en les millors condicions a partir de l’aplicació d’uns protocols de màxim respecte i màxima velocitat. Un peix de dos metres, des que puja a bord fins que torna a l’aigua triga menys de dos minuts, amb assistència d’aigua salada a les brànquies i processos antiestrès”.
Quant als objectius d’aquesta missió, Frederic Valls concreta que, “en aquesta darrera missió de l’any a l’Ametlla de Mar, l’objectiu era obtenir marques de tonyines de més de 2 metres que no han sortit a l’Atlàntic i mira de conèixer quina és la seva raó. Però també peixos de primera maduresa més petits per veure si marxen a l’Atlàntic o es queden en alguna zona del Mediterrani per alimentar-se”.
Valls deixava constància de l’interès que tenen en “que la societat sàpiga que hi ha pescadors que estan col·laborant amb la ciència i que la pesca recreativa té un espai en aquesta societat, ja que hi ha molts prejudicis amb la pesca recreativa”.
En el mateix sentit es va manifestar durant l’acte d’inauguració, Toni Espanya, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat. Segons Espanya, “m’ha sorprès que hi hagi tanta gent que des del món ciutadà que estigui disposada a posar el seu temps i els seus recursos al servei de la ciència ciutadana. Són gent que tenen molta experiència amb el món del mar, que tenen embarcació pròpia i que tenen il·lusió de col·laborar en la recerca al voltant de la tonyina. És un plantejament que va més enllà de la pesca, implicant organismes i entitats de pesca responsable d’altres indrets de l’estat i afegeix un pas més a la pesca recreativa tradicional. Es preocupen en la millora del recurs i el coneixement de l’espècie. És molt lloable que dediquin al seu temps al benefici del conjunt de la societat i en primer terme, de la flota pesquera del Mediterrani”.
El director general ha recordat que, “aquests estudis acaben revertint en institucions que aporten informació a l’ICAAT l’òrgan de gestió internacional de la tonyina roja a través del seu comitè científic i que poden influir en el repartiment de les futures quotes de captura”.
El sistema de recollida d’informació és el següent. Al cap d’un any d’haver posat les marques electròniques es desprenen de la tonyina acumulant tota la informació com ara el recorregut que ha fet la tonyina o la fondària a la qual ha arribat, entre altres. D’aquí a un mes s’alliberaran les marques instal·lades a l’Ametlla l’any passat i els científics ja estan avaluant les dades obtingudes amb les marques instal·lades l’any passat a Barcelona i Santa Pola recuperades en qualsevol indret del Mediterrani a través d’una referència que permet als que troben la marca, localitzar als científics. Unes marques envien les dades a través del satèl·lit Argos i les altres són acumulatives de paquets de dades informatives.
Aquesta col·laboració entre IFREMER i la comunitat de pescadors recreatius destaca com la ciència ciutadana serveix com a pont entre la investigació i la societat, convertint els pescadors en ambaixadors de la sostenibilitat i la protecció dels ecosistemes marins.
