Les eleccions municipals a Móra d’Ebre arriben condicionades per les sis llistes que s’hi presenten. A les quatre llistes que ja tenen representació al plenari -CiU, ERC, PSC i PP- s’hi afegixen la CUP (Fem Poble-Amunt), Ciutadans i Convergents (Tots i Totes per Móra
d’Ebre), esta última liderada per l’històric Santiago Campos, alcalde de Móra d’Ebre entre els anys 1987 i 2003.
Joan Piñol sortirà a revalidar la majoria absoluta amb la qual ha governat durant les dos últimes legislatures, ara sota la marca Junts per Móra d’Ebre. Amb l’arribada de tres noves llistes, no serà senzill que només una llista obtinga 7 regidors o més, dels tretze que conformen el plenari. Actualment la llista de CiU, tot i tenir majoria basoluta, governa amb l’únic regidor del PP, Francesc Launes.
A les eleccions del 2015, la segona llista més votada va ser la d’Esquerra Republicana, que va obtenir tres representants al ple i volen aprofitar els bons resultats obtinguts a la comarca i a Móra d’Ebre durant les properes eleccions generals per a poder ser decisius. Tot i això, haurien de duplicar els seus resultats si volen tenir opcions de formar govern. Cinta Agné repetirà com a cap de llista.
Amb dos regidories, el PSC ha estat l’altre grup d’oposició. Montserrat Latorre, actual regidora i número dos a les passades eleccions serà la nova cap de llista dels socialistes, mentre que l’actual portaveu, Dolors Gurrera, passarà a ocupar el número dos. El cap de llista del Partit Popular seguirà sent Francesc Launes, actual regidor d’agricultura i fira del caçador.
Tres llistes noves
Les quatre llistes de Móra d’Ebre hauran de competir amb tres llistes de nous partits que, fins ara, no han tingut representació a l’Ajuntament. Tres partits que seran una competència per a cadascuna de les llistes que ja tenen representació en l’actualitat. La competència per l’electorat, doncs, és més viva que mai a la Ribera d’Ebre.
En primer lloc, Ciutadans presentarà llista per primera vegada amb Raquel Rosales com a cap de llista, seguida de l’advocat Fernando Ambrós. Una llista que es presenta com a alternativa al tradicional regidor que ha obtingut el Partit Popular durant les últimes legislatures i que també pica l’ullet a l’electorat del PSC.
D’altra banda, el jove Jordi Fornós ocuparà el número u de la llista de la CUP. Les línies mestres de la candidatura seran obrir el govern municipal i augmentar la participació ciutadana. Com a partit sobiranista, opten a atraure part dels votants d’Esquerra Republicana, que va duplicar els votants durant les eleccions del 2015, i va passar de tenir un regidor a tenir-ne tres.
Per últim, l’exalcalde Santiago Campos oferix l’aval de la seua experiència al capdavant de l’Ajuntament per a mostrar-se com a alternativa al govern actual de Piñol. Campos, que ha arribat a prometre la creació de cent nous llocs de treball si arriba a l’alcaldia, es mostra descontent amb el rumb que ha pres el PDeCat i defensa obertament els valors de l’antiga Convergència Democràtica i de l’expresident Jordi Pujol. Ha estat un dels fundadors del nou partit Convergents, de Germà Gordó, i ha encapçalat la llista a les últimes eleccions generals a la demarcació de Tarragona. Tot i això, els resultats han estat discrets i, a Móra d’Ebre va obtenir només tretze vots. L’acompanya una llista jove, amb Jacob Papasseit com a número dos.
Piñol, home fort de junts
Als comicis del 2015, Convergència i Unió va obtenir la majoria absoluta a Riba-roja d’Ebre, Vinebre, la Palma d’Ebre, Tivissa i Móra d’Ebre. En acabar la legislatura, pràcticament ha perdut dos dels cinc alcaldes. D’una banda, Antonio Suárez, de Riba-roja d’Ebre, ha dixat el partit i concorrerà a les eleccions sota la marca de la FIC, mentre que Gemma Carim es presentarà a Vinebre amb una llista vinculada a Esquerra Republicana. Jordi Jardí, a Tivissa, i Gil Martí, a la Palma d’Ebre, no repetiran com a caps de llista.
Davant la divisió del PDeCat a la comarca, Piñol és l’únic alcalde que repetirà com a candidat i és la principal opció dels exconvergents a les alcaldies de la comarca. Tot i això, serà difícil que Junts per Móra d’Ebre puga repetir la majoria absoluta, amb la fragmentació del vot en set llistes electorals diferents.
En el cas de que cap de les formacions obtinga la majoria absoluta seran fonamentals les negociacions per tal d’obtenir governs amb una majoria sòlida a la capital de la Ribera d’Ebre. Un dels primers al·licients que tindrà la campanya serà la posició inicial dels grups envers la gestió de Piñol els últims vuit anys i les sintonies que es puguen donar, de bon principi, entre diferents llistes.
