Els 133 cardenals reunits al Vaticà han elegit el nou Papa en el segon dia de conclave i a la cinquena votació. La fumata blanca s’ha començat a veure poc abans de les 18.10 hores d’aquest dijous després de dues de negres dimecres al vespre i dijous al matí. L’eufòria s’ha desfermat tan bon punt s’ha distingit que el fum era blanc en una plaça de Sant Pere del Vaticà plena a vessar. La identitat del nou pontífex, que ha aconseguit els suports de, com a mínim, dues terceres parts del col·legi cardenalici se sabrà en els pròxims minuts, així com el nom que adoptarà. S’espera que el protodiaca entoni la frase ‘Annuntio vobis gaudium magnum: habemus papam’, per confirmar l’elecció, i que l’elegit saludi a la plaça.
Dues fumates negres han precedit la blanca en un conclave que ha durat dos dies, igual que les eleccions de Francesc (cinc votacions) i de Benet XVI (tres votacions). En el cas del nou pontífex, han calgut cinc votacions per arribar a una entesa entre els cardenals. L’elecció del papa Pius XI, l’any 1922, es manté fins ara com la més llarga de l’últim segle i mig: el conclave es va allargar cinc dies, durant els quals els cardenals van necessitar 14 votacions abans que el seu nom obtingués prou suports.
El nou papa ha obtingut com a mínim dos terços dels suports
Les votacions són per escrutini secret, que s’ha de mantenir també a posteriori, així que no se sabran els resultats de manera oficial. No obstant això, amb tota seguretat un candidat ha assolit els suports de com a mínim 89 dels 133 presents, és a dir, més de dos terços dels electors. Els participants de l’escrutini només són els cardenals menors de 80 anys i, tot i que no hi ha formalment restriccions sobre la identitat del papa, s’espera que un d’ells sigui qui es converteixi en el nou successor de sant Pere.
Segons la normativa que regula el conclave, ‘Universi dominici gregis’, promulgada per Joan Pau II el 1996, una vegada un cardenal rep prou suports, el primer dels cardenals, per ordre i antiguitat, pregunta a l’escollit si accepta ser el nou successor de sant Pere i, just després, li pregunta quin nom escull. Tot seguit ja se’l considera summe pontífex i bisbe de Roma, i el conclave es dissol, excepte si el nou pontífex disposa alguna altra cosa. Gràcies a una crema de les paperetes i una sèrie de components químics, les votacions fallides s’anuncien a l’exterior amb una columna de fum negra que surt de la Capella Sixtina –on es fan les deliberacions– mitjançant una xemeneia, la fumata negra i, quan és exitosa, la columna de fum és blanca.
Es preveu que uns minuts després de la fumata blanca, o a tot estirar una hora després, la tradicional fórmula ‘Annuntio vobis gaudium magnum habemus papam’ serà l’escollida per anunciar al món, des d’un balcó central de la basílica de Sant Pere, qui és el nou papa. Significa, en llatí, “us anuncio una gran joia: tenim papa“, i tot seguit s’explicarà qui ha estat l’elegit i quin nom adoptarà com a successor de sant Pere. El nou pontífex donarà tot just després una benedicció ‘urbi et orbi’.
