HomeSocietatUn bisbe nou entre la prudència i l’autenticitat

Un bisbe nou entre la prudència i l’autenticitat

Els periodistes van arribant a la porta del saló gòtic del palau episcopal de Tortosa, a la primera planta, amb poques esperances d’estar a les portes de cap gran notícia però a la vegada amb la sensació de ser en un lloc solemne des d’on, encara que siga al marge del soroll mediàtic, encara diuen que s’exercix molt poder. El saló és un espai robust, impregnat de fe, però agradable i il·luminat, que dona al riu Ebre a través d’un finestral. L’ecònom diocesà, Víctor Cardona, rep els periodistes, i el nou bisbe, Sergi Gordo, irromp a la sala amb un somriure ample i sincer que ja no abandonarà durant tota la trobada. Saluda, un per un i una per una, tots els membres de la comitiva, i dixa anar en tot moment un discurs natural i sense cotilles. A preguntes dels periodistes, no donarà cap notícia i intentarà -i aconseguirà- no trepitjar cap toll, acabat d’arribar com està, però exercix un parlar aparentment de bona fe, mai més ben dit, que no convida a pensar: ‘Està tirant pilotes fora’, tot i que ho fa. Amb amabilitat irrefutable, però ho fa.

Els periodistes li pregunten per la falta de vocacions i de nous capellans, i ell manté que el Senyor “sempre crida” i que caldrà ajudar a “personalitzar” esta crida en els jóvens i “acompanyar-los”. Traspua optimisme. Ja ho va demostrar durant l’acte de presa de possessió. Li plantegen les dificultats de la llengua catalana o valenciana a la part castellonenca de la diòcesi, on predomina el castellà en les celebracions eucarístiques, i Gordo vol pensar que no hi ha conflicte entre llengües a la comunitat, o que no
n’hi ha d’haver, i ve a dir que “la seu episcopal” i “la llengua de la fe i del cor” fan d’unió entre diferents cultures, idiomes i dialectes.

En general, Gordo s’aferra a alguns eufemismes i al discurs del nouvingut per no entrar en matèria. Quan li pregunten per l’enorme patrimoni de la diòcesi de Tortosa, admet que no li té agafada la mesura, ja que si documentalment podem recular fins al segle VI, els orígens se situarien almenys cap al segle IV. També és just donar-li temps per a radiografiar “una diòcesi rica i extensa, que hauré d’anar coneixent sobre el terreny”, segons les seues paraules, que defugen actuar com “un franctirador solitari” i apel·len a comptar amb tothom: “Preveres, diaques, laics i la gent de vida consagrada”. Diu que li agrada quan els polítics es comprometen a governar per a tothom, perquè ell vol ser el bisbe de tothom, en favor del “bé comú i els drets dels més vulnerables”, també dels que no hi creuen o dels que tenen altres confessions religioses. És un bon punt de partida, per molt que alguns dels ponts entre l’Església catòlica i la resta de la societat són poc transitables.

El 21 de setembre, 12 dies després d’haver pres possessió, al marge de Tortosa havia visitat Tivenys, Benicarló, Camarles i Alcanar, per veure in situ l’impacte dels aiguats del 3 de setembre, i tenia cita a la Galera i Amposta, entre altres. El 21 de setembre, envoltat de periodistes, el bisbe Sergi, com vol ser anomenat, es va posar al servei de les crides del papa Francesc cap a una església “inclusiva” i va aprofundir en la paraula del filòsof i teòleg danès Sören Kierkegaard per a demanar “que ens traguem les màscares i no caiguem en les dobles vides”. Potser no ho tindrà fàcil en un món eclesiàstic llastat de vegades pels silencis, però, d’entrada, sembla una persona autèntica, que no és poca cosa.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

76 + = 83

Últimes notícies