Aquest dimecres, 12 de març, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) ha convocat concentracions a diverses ciutats catalanes per denunciar la precarietat i la manca de protecció que pateixen les professionals de la intervenció social. La mobilització ha estat motivada per l’assassinat d’una treballadora social a Badajoz el passat diumenge, un fet que ha commocionat la professió i que posa de manifest la urgència de prendre mesures efectives.
Segons les primeres dades de l’Informe de l’Estat de l’Educació Social a Catalunya 2023 (#InformeES 2023), que es presentarà a l’abril, el 29,87% dels professionals de l’educació social han patit assetjament o violència en el lloc de treball, una dada alarmant que mostra la urgència de millorar les mesures de seguretat i garantir entorns laborals segurs.
A la concentració celebrada ahir la tarda a la plaça de l’Ajuntament de Tortosa, hi han assistit al voltant de cent persones, entre professionals del sector, entitats i ciutadania compromesa.
Durant l’acte, s’ha llegit el comunicat del CEESC, en el qual es denuncia que la precarietat laboral, la sobrecàrrega de feina i la manca de protocols efectius posen en risc la seguretat i el benestar de les treballadores i treballadors socials.
Durant la tarda es van mobilitzar al voltant d’un miler de professionals de l’educació social simultàniament arreu de Catalunya. A més, centenars professionals van secundar l’aturada convocada a les 12 del migdia davant dels seus llocs de treball, una acció que ha tingut un gran seguiment. Un èxit rotund, que posa en relleu la indignació i la necessitat urgent de canvis.
Des del CEESC exigeixen:
- La implementació de mesures de seguretat i protecció efectives en tots els serveis socials.
- La millora de les condicions laborals per garantir estabilitat i seguretat en la professió.
- Un compromís real per part de les administracions per dotar el sector dels recursos necessaris.
- El reconeixement de la tasca essencial de l’educació social.
El CEESC reivindica que cal trobar la manera de garantir una bona intervenció amb totes les persones que acompanyen i, alhora, treballar en condicions dignes i segures.
“No volem renunciar a la nostra professió, i tampoc permetrem que aquesta situació serveixi per atiar discursos d’odi contra les persones a qui atenem. Les administracions han d’assumir la seva responsabilitat i garantir la seguretat i la dignitat de totes les professionals de la intervenció social“, apunten.
