L’alcaldessa Meritxell Roigé va sorprendre tothom fa uns dies quan va comparèixer amb el conseller Josep Maria Argimon anunciant l’acord Generalitat-Ajuntament segons el qual es realitzarà una ampliació limitada de l’hospital Verge de la Cinta i, per part de l’Ajuntament, es posen a disposició de la Generalitat terrenys per al nou hospital, que es començaria a tramitar l’any 2025.
El futur hospital es construirà al Pla parcial Camí de Roquetes, al barri de Ferreries, bastant a prop de la C-12, via fonamental de tot el territori.
Va ser sorprenent perquè Roigé semblava des de feia temps molt reticent a aportar terrenys de la zona plana de Tortosa, tocant a la ciutat o a les proximitats, un lloc ben comunicat i amb possibilitats de bon accés, un espai que superés els problemes d’ubicació que té l’actual hospital. S’havia negat reiteradament a destinar una certa quantitat de diners del pressupost a adquirir terrenys malgrat que la pressionaven els partits de l’oposició i fins i tot, el seu aliat a l’ajuntament, el PSC. I, des de fora, tota la ciutadania estava demanant també un nou hospital, reivindicació que havia adquirit molta més força amb la recent creació de la Plataforma per a un nou hospital.
La posició de Meritxell Roigé era incomprensible… si no amagava alguna cosa. És prou intel·ligent per saber que és més que indispensable fer un nou hospital a una zona ben comunicada, de fàcil accés i amb bones possibilitats d’aparcament, que la ubicació de l’actual no es podia perpetuar malgrat totes les propostes i filigranes d’ampliació al llarg de 15 anys, i coneix la política general i local per saber que el cost de no resoldre aquest problema hospitalari la desgastaria enormement, fins al punt que faria molt difícil la seva reelecció a les eleccions municipals de l’any vinent.
Però, com he dit, alguns pensàvem que amagava alguna cosa. Perdonin l’autoreferència, però a aquestes mateixes pàgines de L’Ebre, fa un mes i mig vaig publicar l’article que titulava L’aposta de Meritxell Roigé i els plans parcials. Poden consultar-lo.
En aquell article recordava que Roigé havia dit repetidament, davant les pressions i les declaracions dels seus oponents o crítics, que no calia destinar cap diner a adquirir terrenys per a l’hospital, perquè, quan fes falta, l’Ajuntament podria disposar dels solars pertinents sense costar-li res, en un pla parcial. I el nucli d’allò que es deia a l’article és que Roigé devia estar preparant d’amagat algun pla parcial, sense comunicar-ho a ningú Esmentava diverses possibilitats: revifar el de la Farinera, o algun altre de nou, a tocar ja fos de la carretera Tortosa-l’Aldea, o de la C-12, a prop del pont nou o entre Ferreries i Jesús. No pensava, certament, en el Pla Camí de Roquetes.
Amb habilitat i actuant amb discreció, Roigé se n’ha sortit. Ha donat un bon cop. Al final ha estat una bona notícia per a les Terres de l’Ebre. Cal reconèixer també que a la solució hi han contribuït les pressions de l’oposició, la bona tasca realitzada per la Plataforma per un nou hospital i l’actuació de Jordi Jordán al Parlament.
He dit solució. No és correcte. Només un correcte principi del desenllaç. Ara cal que es compleixi el que s’ha acordat i anunciat, que els terrenys estiguin definitivament disponibles per a la conselleria de Sanitat de la Generalitat, planificar la urbanització de la zona, construir uns bons accessos des de la C-12, que es faci immediatament l’ampliació limitada i provisional de l’actual hospital i que pel 2025 es puguin posar en marxa les obres del nou a Ferreries.
La Plataforma per un nou hospital, que ha fet una bona tasca, s’haurà de mantenir a l’aguait per tal que tot es vagi complint.
