Fins al 30 de juliol el Club de Rem Tortosa té uns convidats molt especials. Es tracta d’una desena de remers i remeres d’entre 15 i 18 anys del Pocock Rowing Center de Seattle (EUA) que han vingut fins a Tortosa en el marc d’un intercanvi entre els dos clubs.
Es tracta d’un intercanvi esportiu i cultural que consta de dos parts: una primera en la qual els remers americans s’estaran 15 dies a la ciutat -fins al 30 de juliol-; i una segona part al mes d’agost, quan un grup de components del Club de rem Tortosa viatjaran fins a Seattle -entre el 15 i el 27 d’agost-.
La iniciativa de realitzar este intercanvi va sorgir del club nord-americà. “Buscàvem un lloc on poder anar este estiu, que fos interessant, que poguéssem estar bé, tindre un intercanvi cultural i millorar esportivament”, explica a l’ebre Alex Mann, tècnic del Pocock Rowing Center. La proposta de vindre a Tortosa la hi va fer un tècnic barceloní que entrena a Seattle i que també coneix José Maria Chavarria, president del Club de Rem Tortosa. “Quan li vaig dir que buscàvem un lloc per a anar este estiu em va dir: -“Dona’m 40 minuts”. Al cap d’una estona em truca i em diu: “Voleu anar a Tortosa?”. I vaig dir, Sí! I així va ser en només 40 minuts!”, diu somrient Mann.
Després d’uns dies de convivència, tant els jóvens remers i remeres com els entrenadors estan molt contents amb l’experiència. S’han creat parelles d’intercanvi -“partners”- i els remers tortosins que participen en l’experiència acullen a casa seua el seu “partner” de Seattle. “Les famílies ens han acollit extraordinàriament bé”, celebra Mann que valora molt positivament l’intercanvi cultural, ja que “l’experiència està sent molt enriquidora i estan aprenent molt de la cultura del país”, a la vegada que també en destaca els avantatges esportius. “Vull que els meus remers vegen com es rema aquí, perquè la tècnica de rem que desenvolupen és molt millor que la nostra”, assegura. “Nosaltres desenvolupem molt la força, però remar bé també és important i aquí es rema molt bé! En especial a Tortosa. Vull veure tot el procés i quan tornem a Seattle poder-ho posar en pràctica i ser més ràpids”.
En tractar-se d’un intercanvi esportiu i cultural, el club tortosí ha combinat els entrenaments amb les activitats d’oci. “Al matí fem una sessió llarga de rem i després entrenem al gimnàs”, explica Marc Franquet del Club de Rem Tortosa que destaca que l’adaptació dels remers de Seattle està sent molt bona, si bé li sobta el fet que no estiguen avesats a carregar i desar el bots i el material quan acaben d’entrenar. Per la seua banda, Henry Allison, un dels jóvens americans que participa en l’intercanvi, troba moltes diferències entre remar al riu Ebre i al llac Whashington, on ells ho fan habitualment. “El riu té corrent, i això no passa al llac on entrenem. A més, a Seattle remem envoltats de vaixells, on hi ha un tràfic constant durant tot el dia, i a la ciutat hi ha fins a 10 equips de rem diferents. Aquí és molt més tranquil i remem pràcticament sols”.
Mentre els matins es dediquen a entrenar i remar, a les tardes s’organitzen altres activitats d’oci i els remers de Seattle han pogut conèixer a fons la Festa del Renaixement, anar a la platja i visitar ciutats i poblacions pròximes com Peníscola o Barcelona.
“M’agrada molt Tortosa”, diu Allison amb un castellà quasi perfecte i és que una de les normes de l’intercanvi és que els esportistes de Seattle han de practicar l’espanyol, mentre que els tortosins han de parlar en anglès. Allison conviu amb la família del jove remer José Chavarria i la bona sintonia entre els dos és màxima. “Hi ha molt bon rotllo entre tots. Està sent una experiència molt positiva i ens ho estem passant molt bé”, confirma Chavarria. “Conviure amb la família de José està sent fantàstic i tinc ganes que vinga a Seattle perquè puga conèixer la ciutat”, respon Allison.
A l’espera que el 15 d’agost els remers i remeres del Club de Rem Tortosa puguen viatjar fins a Seattle, Alex Mann està disfrutant de l’experiència de conèixer Tortosa i
Catalunya. “Seattle és molt fred i a l’hivern hi plou molt. Aquí sempre està assolellat i fa molta calor”, diu amb un somriure. També li ha agradat molt la manera de viure aquí: “La gent s’asseu a menjar! És un moment de relax i de conversa. Crec que això també ho hauríem de fer a Seattle!”