Acabat aquest primer període electoral, en vindran d’altres, s’han constituït ajuntaments i elegit alcaldes. El mapa municipal està farcit de combinatòries múltiples i, de vegades, contradictòries.
A molts llocs, Tortosa inclosa, no governa ni té l’alcaldia el partit més votat. Pot doldre humanament i políticament no assolir la fita que pensaves guanyada, però no és acceptable qüestionar-ne la legitimitat.
En un sistema democràtic com el nostre, representatiu, qui està plenament validat per governar és qui aconsegueix sumar la majoria de representants, bé siguin regidors, consellers o diputats.
A molts pobles i ciutats de Catalunya, on no governa la força més votada, ens trobem amb geometries variables en les quals en uns llocs es combinen ERC i Junts per fer-ho possible, i en altres ERC i PSC per negar-li el govern a Junts, o bé aquests s’alien amb el PSC per desbancar ERC. En tenim exemples concrets, més enllà de Tortosa, a llocs com Girona i en algun Consell Comarcal, on no s’ha sentit parlar de traïció als votants, ni d’ànsies personals o d’injustícia.
La reacció de l’actual portaveu del grup municipal de Junts i exalcaldessa, comprensible per l’escalfor del moment i el ressentiment acumulat, no hauria d’anar més enllà d’aquestes circumstàncies. El que al seu grup polític li ha passat li ha de doldre, però no s’hi val a tancar els ulls o a acceptar-ho com un fet normal quan passa a altres i, en canvi, posar el crit al cel si, com és el cas, et passa a tu. No és l’única ni la més important, també Salvador Illa i Inés Arrimadas van guanyar les eleccions a la Generalitat i no han estat presidents del Govern de Catalunya.
Els moviments populistes de dretes que actualment estan en voga a Europa i també a Espanya acostumen a negar les regles del joc democràtic. I alguns els hi fan cas i segueixen les seves tesis. Quan perden eleccions, és perquè hi ha hagut injustícia o traïció a l’electorat. No es tallen un pèl, ni els fa vergonya defensar-ho. El poder els pertany, els seus vots representen la sobirania popular, mentre que els dels altres només a grups d’interessos i no se’ls reconeix cap legitimitat. Tenen un sentit “patrimonialista” del poder , “És com si ens haguessin entrat a robar a casa”, va dir Marta Ferrusola quan el Tripartit va fer fora Jordi Pujol del Govern de la Generalitat.
Sap greu que partits plenament democràtics facin seves estratègies i arguments propis de l’extrema dreta, i que mai no haurien de fer servir per conformar un relat victimista inapropiat.
Les regles del joc democràtic són clares i comuns, per “jugar” cal acceptar-les, no es pot dubtar d’elles si són les que possibiliten el joc, tampoc és de rebut acceptar-les només si guanyes.
