Una boda de gossos

Fa temps que els gossos tenen comptes a les xarxes socials i celebren festes d’aniversari al Central Park novaiorquès, però l’última cosa són les noces, fins i tot les noces col·lectives, on ells (els gossos) apareixen abillats amb corbata i esmòquing i elles (les gosses) amb vestits canins de núvia.” (Nova York, març 2022, agència EFE).

No només els casaments de gossos és una moda novaiorquesa. A Illinois (EUA) un casament massiu està previst per al proper mes d’octubre (2022) amb l’objectiu de “casar” cinq-centes parelles de gossos, que es comprometran a compartir les alegries i les penes, el seu menjar diari, les llaminadures i els jocs de festa.

Paradoxal i paral·lelament uns cinquanta mil animals (mascotes, de forma majoritària gossos i gats) acompanyen la penosa fugida dels més de quatre milions i escaig de persones que han hagut de marxar d’Ucraïna a dia d’avui (finals d’abril del 2022). Sense comptar els pobres animals que han segut víctimes directes (mortes) i indirectes (abandonament) de l’atac del boig de Sant Petersburg.

En aquesta injustificable guerra, baix el punt de vista caní hi ha hagut una heroïna, Aleksandra Polisxuk, ucraïnesa que va perdre la vida alimentant set-cents gossos i un centenar de gats a la ciutat  de Kherson a la vora del mar Negre. L’artilleria russa ha fet, entre altres crims de guerra, que aquests animals morin de fam després d’embogir pel pànic causat pel sorolls ensordidors de les bombes.

Probablement són dues comparacions contra oposades de la realitat humana d’avui dia al món. Sense estar enamorat de les mascotes, però sí defensant els seu bon tracte i sent respectuós amb la gent que se les estima, és disculpable pensar que un excés de socialització dels cans deshumanitza la societat. I més quan la manca d’atenció a les persones (criatures i ancians principalment) és un dèficit que avui pateix el món occidental.

La frívola boda massiva de gossos/gosses d’Illinois és un clar exemple de que en la societat hedonista del benestar la vida d’un gos/gossa als països “desenvolupats” és molt més confortable que la d’un ésser humà a una part del món.

Psicòlegs, perruquers, esteticiens, podòlegs, nutricionistes, fisioterapeutes, botigues de diferents i variats productes canins (entre elles boutiques exclusives de moda), música per a cans (diversa en funció de la raça), rituals religiosos, festes d’aniversari… són un exemple d’aquest “excés” de confortabilitat (?) canina.

I ara, sembla, arriben els comiats de solter/soltera de gossos. És de suposar que com no hi ha discriminació racial entre ells, és pot donar la circumstància que es trobin gossos de les diferents tres-cent-seixanta races canines; però pot ser no caldrà que a la festa de comiat vagin les/els “stippers” dels comiats de solter/eres humans.

La pel·lícula de ficció “El planeta dels simis” aviat podria ser una realitat amb “El planeta del gossos”: amb els dobermans com a governadors de l’ordre mundial, els pastors alemanys com a policies, els terriers maltesos (el gosset inseparable de la Marylin Monroe) com a referents culturals, els santbernats com a sanitaris i els rottweilers com a polítics…

I tenint en compte el que va passar a Kherson (Ucraïna) que Putin i succedanis és preparen si el “planeta dels gossos” és fa aviat una realitat.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 34 = 42

Últimes notícies