Els negocis de la mitat de les catorze caselles exteriors del Mercat municipal de Tortosa han tancat en els últims anys i els locals que ocupaven han quedat buits sense cap classe d’activitat comercial. Al mes de març d’enguany, va tancar la Joieria Aranda, en este cas per jubilació de la propietària. La botiga portava gairebé 70 anys oberta al públic. Esta casella és l’última que s’ha incorporat a la llista de desocupades.
Ara a la façana exterior del Mercat que dona a l’avinguda de la Generalitat només hi queden cinc negocis: una perruqueria, un establiment de loteria, una botiga de roba femenina, una agència de viatges i un estanc, que en total ocupen set caselles. En un dels locals buits, l’Ajuntament va posar-hi recentment l’Oficina del Voluntariat de Tortosa.
El govern municipal (Movem-PSC i ERC) està enllestint un pla de dinamització comercial per a revertir esta situació i facilitar la instal·lació de nous comerços en les caselles desocupades rebaixant el preu inicial de subhasta de l’arrendament. “Estem treballant per a baixar el preu de sortida de la subhasta. Tenim una bona llista de gent interessada a obrir un negoci a les caselles del mercat si rebaixem els preus”, ha explicat la regidora de Comerç, Mercats i Fires, Sònia Rupérez. “El problema és que ara l’import de sortida de la subhasta pública és molt elevat perquè es fixa d’acord amb el preu del metre quadrat de la zona i a molts negocis no els hi és rendible”, ha afegit. L’Ajuntament també contempla la possibilitat de traure a subhasta dos o tres caselles unificades “perquè hi ha gent interessada que necessita més superfície comercial”, ha afegit l’alcalde Jordi Jordan.
El president de l’Associació de Venedors del Mercat de Tortosa, Julian Montero, coincidix amb la diagnosi de l’actual govern i ha alertat de la situació crítica que afecta la zona exterior d’este equipament públic. Montero també atribuïx els tancaments i la falta d’ocupació a “l’elevat preu del lloguer” que demana l’Ajuntament als comerciants per una concessió. “És impossible sostenir un negoci si s’ha de pagar només en concepte de lloguer uns 650 euros mensuals per 18 metres quadrats de superfície”, ha explicat.
Atreure nous negocis
El president de l’Associació de Venedors del Mercat posa el focus en la necessitat urgent d’un canvi en la política de preus, una demanda que podria fer-se realitat a partir de 2025, segons l’alcalde i la regidora de Mercats. Montero considera que una rebaixa dels lloguers podria ser la clau per a atreure nous negocis i revifar l’activitat comercial d’esta zona cèntrica de la capital del Baix Ebre. “Veure tantes caselles buides una al costat de l’altra dona molt mala imatge a l’avinguda de la Generalitat i al propi mercat”, ha assegurat.
Joan Cugat, va regentar durant 20 anys, entre 2002 i 2022, el cafè Forn del Sastre, un establiment del sector de la restauració que ocupava dos caselles exteriors del Mercat. Avui, al cap de dos anys d’haver tancat, encara es conserven els rètols del negoci. Com que va obrir el cafè a través d’un traspàs d’una concessió, Cugat explica que pagava 640 euros amb IVA inclòs pel lloguer de les dos caselles, “un preu en un principi assequible”. No obstant això, “la pujada de costos de les matèries primes i l’oferta cada cop més gran en este sector em van fer perdre clients i vaig haver de tancar”. Jordi Curto va obrir un negoci de telefonia en una de les caselles amb un lloguer de 500 euros més IVA, que també va tancar. “En un principi vaig pensar que era un bon preu per un lloc tan cèntric, però aviat em vaig adonar que estava equivocat”, assegura.
