Una de llestos!

Terrassa d’un bar molt proper a un institut públic. En una taula tres joves que estan acabant l’ESO, que anomenarem A(rnau), B(iell) i C(arla), amb un entrepà de pam i mig cadascú. Acaben de sortir d’una sessió orientació per ajudar-los a decidir el seu futur més imminent, què faran el proper curs.

P(au), professor jubilat, seu a la taula del costat amb el diari obert i un cigaló de conyac. Cansat de llegir cada dia les mateixes notícies, posa l’orella en la conversa, que, per defecte professional, encara l’atrau.

A: Vosaltres heu aclarit alguna cosa? Jo he sortit més perdut que abans d’entrar a la reunió.

B: Pensava que no s’acabava mai. Hauria volgut que la coordinadora s’hagués centrat en explicar els cicles formatius, que és el que vull fer el curs que ve, si aprovo el curs. No ho tinc gens clar.

C: Jo faré batxillerat. A, tu també, no? Crec, amb que ens han explicat, que faré el tecnològic. M’agradaria fer Enginyeria química, si tinc prou nota.

A: No sé encara què faré. Porto un embolic de l’hòstia, amb tantes modalitats, optatives anuals i trimestrals. Si no soc capaç de triar el batxillerat, imagina’t saber la carrera…

B: Això de les carreres, diu el meu pare, que està sobrevalorat, que el que realment té futur és fer formació professional, que és on hi ha feina. Total, per arribar a ser metge, per exemple, i guanyar mil euros.

A: Això dels cicles és un pal. I et quedaràs aquí. Nosaltres anirem a Tarragona o Barcelona. Allí sí que hi ha marxa. Els teus companys seran aquells a qui han regalat el títol d’ESO o…

B: Com jo, no? I què? No t’ho negaré. El flipat de Llengua em té mania i amb la Història no puc. A veure si lliurant tots els treballs de les altres matèries em donen el títol i després o faré el cicle o aniré a treballar a l’empresa del meu pare. Segurament, em guanyaré millor la vida que vosaltres dos.

C: Vinga, A, no vagis de llest. Ja saps que aquestes coses també passen al batxillerat. Al meu cosí li van donar el títol amb una suspesa i, a més a més, la de Llatí li va regalar pel morro. La que fa Filo i jo ens portem fatal, així que em sembla que ja sé què faré…

A: Tot això no ens ho ha explicat la pava aquella. Tu, com ho saps?

C: Baixa de la parra, tio. Tothom ho fa. Si no t’agrada alguna assignatura, passes i te l’han de regalar. No deixen a ningú amb una.

B: Ni amb una ni amb dos, ni a l’ESO ni al batxillerat!

C: I, amb el títol a la butxaca, que em busquin! Puc arribar, fins i tot, a presidenta del Govern!

A: Va, que el proper curs serem més llestos… Començarem una setmana abans!

Riuen.

P(au) fa el darrer glop al cigaló amb un somriure amarg, una barreja de l’enyor de la frescor de la joventut i de la satisfacció per haver-se acollit a la jubilació cinc anys enrere. Els joves d’ara no seran més savis, però quanta raó tenen, a llestos no els guanyarà ningú!

Marta Tena
Marta Tena
Escriptora i professora de secundària i de la URV
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

71 + = 79

Últimes notícies