Des que va entrar en vigor la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE) el 2021, la seua aplicació a les Terres de l’Ebre ha sigut discreta però constant. Amb només tretze sol·licituds de prestació d’ajuda per a morir (PRAM) en quatre anys, i sis d’elles aprovades, la regió no destaca en xifres absolutes, però sí en el procediment. El 2024, tres de les quatre peticions van acabar en eutanàsies efectives, una taxa d’execució del 75 per cent que supera la de moltes altres regions amb major població com pot ser el cas del Camp de Tarragona.
Estes dades no poden ser analitzades únicament des d’una òptica quantitativa. La decisió de demanar l’eutanàsia respon a processos profundament personals i sovint dolorosos, i la seua tramitació requerix sensibilitat, professionalitat i garanties. En este sentit, la regió ebrenca ha demostrat que és capaç de garantir este dret amb la mateixa solidesa que les àrees més urbanes de Catalunya.
Tanmateix, la baixa xifra de sol·licituds també interpel·la. És un indicador de menor necessitat o hi ha encara desconeixement, por o barreres invisibles? Potser cal reforçar la informació a la ciutadania i donar a conèixer que l’eutanàsia és un dret garantit, regulat i a l’abast.
L’eutanàsia no és un privilegi, sinó una possibilitat reconeguda legalment per a garantir una mort digna quan la vida ja és només dolor. A les Terres de l’Ebre, esta opció comença a obrir-se camí. Ara toca consolidar-la, acompanyar-la i, sobretot, escoltar i respectar les persones que decidixen exercir este dret.
