Per a resoldre un cas, habitualment els investigadors segueixen tota una sèrie de pistes i evidències per a, finalment, extreure’n una conclusió. En economia molts cops passa el mateix, és a dir, hem de cercar uns indicis per a tractar d’explicar el què està passant i, en alguns casos, el què passarà. En aquest sentit, comencem buscant besllum als Estats Units. Recentment, el president de la Reserva Federal (Fed) d’aquest país, Jerome Powell, ha declarat que “estan fortament compromesos a tornar la inflació a taxes al voltant del 2 %”. Així mateix, el president ha afirmat que “si s’escau, estan preparats per a incrementar més els tipus d’interès” i que “estan disposats a mantindre’ls elevats el temps que faci falta”. Seguint amb la nostra investigació viatgem al Vell Continent. La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha fet aquestes declaracions seguint la mateixa línia: “estem completament decidits a assegurar que la taxa d’inflació torni al 2 %” i que “les taxes d’interès del BCE seran el suficientment restrictives el temps que sigui necessari”. Finalment, aterrant al nostre país, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha assenyalat que “si mantenim els tipus d’interès als nivells actuals podem aconseguir l’objectiu de la inflació al 2 %”.
En aquest cas l’evidència és clara, els bancs centrals d’ambdues parts de l’Atlàntic segueixen la mateixa estratègia: incrementar o mantenir elevades les taxes d’interès durant el temps que sigui necessari per a controlar la inflació i tornar-la al seu objectiu a llarg termini del 2 %. Consegüentment, aquest fet pot desencadenar en dos situacions diametralment oposades. D’una banda, el tan desitjat “soft landing”, és a dir, controlar la inflació aplicant una política monetària restrictiva però sense causar grans inconvenients a la conjuntura econòmica (mantenint sense grans afectacions les taxes de creixement o d’atur, per exemple). Si es dona aquest context haurem salvat un greu episodi inflacionari sense causar grans danys col·laterals. Però, d’altra banda, es pot arribar a una situació totalment indesitjable de recessió econòmica. En aquest últim cas, el creixement i l’ocupació, entre d’altres, es veurien greument afectats. Aleshores, seguint amb la nostra investigació, quin dels dos escenaris tindrà lloc? Quin serà el desenllaç final d’aquest cas? Malauradament, ningú té la resposta. I, repeteixo, ningú. Com a ciència social, a l’economia hi ha milions de decisions individuals i milers de variables per a analitzar. Pràcticament impossible predir el futur consistentment amb aquestes magnituds. Tanmateix, les dades ens poden ajudar a discernir el final.
Encara que fins ara algunes variables importants com el mercat laboral mostren una fortalesa encomiable i donen més probabilitat al “soft landing”, hi ha quatre qüestions que vull destacar:
1. L’aterratge suau és una rara avis. Tenint en compte aquests nivells d’inflació mai s’ha aconseguit aquest escenari.
2. El mercat laboral és un indicador retardat del funcionament de l’economia. Per tant, si ens fixem en l’atur o l’ocupació, realment estem mirant el passat.
3. Molts economistes auguren un final d’any i un 2024 més fluix per a moltes variables macroeconòmiques, moltes d’elles per un simple fet estadístic.
4. Finalment, un estudi recentment publicat pel Federal Reserve Bank of Boston titulat Interest Expenses, Coverage Ratio and Firm Distress i realitzat per F. Bräuning, G. Joaquim i H. Stein, mostra que els increments de les taxes dels tipus d’interès oficial presenten el seu efecte màxim a l’economia real al cap de cinc trimestres. Per tant, tenint en compte que la primera pujada de tipus d’aquest cicle va ser el 27 de juliol de 2022 i que la taxa es va situar en un 0,5 %, a hores d’ara només s’ha traslladat a l’economia aquest augment. En altres paraules, encara queda per veure l’efecte que tindran totes les pujades següents, fins a arribar al 4,50 % actual.
En definitiva, hi ha dos escenaris possibles per al desenllaç d’aquest cas. De moment, sembla que el primer pot tenir èxit. No obstant, observant bé les pistes ens adonem que encara queda molt d’episodi. Per tant, hem d’estar ben preparats i que no ens agafi per sorpresa. Per cert, hi ha algú que és el millor resolent aquests casos, algú que és infal·lible: el temps.
