El fenomen urbanístic que es produeix a qualsevol barri de poble o ciutat que necessita una renovació pel vell que està, només cal donar un cop d’ull a Tortosa per veure del que parlo, donar-li una plusvàlua que ara no té i fer-lo atractiu a turistes i sectors socials de més alt nivell dels que hi viuen, generalment són barris de gent humil que estan al costat o molt a prop del centre urbà i que aquestes remodelacions els va desplaçant gradualment a llocs més allunyats del centre i també més econòmics quan tota la vida havien viscut al barri provocant una migració local important. Aquests processos creant nous habitatges i s’han rehabilitat d’altres fent una gran millora d’immobles, nous comerços i serveis, amb connivència amb les administracions que permeten el ‘Greedflation’, avarícia en els beneficis de les corporacions que fan aquestes remodelacions, neologisme anglès, la moda d’avui, que vol dir alta burgesia que va fer servir per primera vegada la sociòloga Ruth Glass per explicar aquests processos de transformació.
La Gentrificació és la transformació d’un espai urbà del centre del poble o ciutat normalment en estat ruïnós mitjançant la rehabilitació d’una part i l’enderroc de l’altra per fer-los nous, que es fa a través d’inversors que compren els immobles per generar un increment del seu valor i fer un barri d’alt standing per gent adinerada, el canvi de nivell canvia la seva fisonomia del que havia fet per sempre, es perd una part del teixit social i és creant zones exclusives segons classes socials i el poble o ciutat deixa de ser de tots convertint-se en ninxos per nivells de renda. La tècnica de la Gentrificació es pot qualificar d’injustícia social perquè discrimina, crea intolerància i fomenta la manca de respecte entre les persones en funció només de la seva renda o classe social.
Cal frenar, aturar i fiscalitzar des de les administracions la Gentrificació, fent polítiques actives d’habitatge per vigilar l’augment del valor de qualsevol barri o veïnat sotmès a aquest tipus de procés i és important que el ciutadà conegui aquest fenomen per entendre el negatiu que és per ell i el poble o ciutat. Cal que les administracions públiques treballin la justícia social pels ciutadans, basada en els drets humans, la igualtat d’oportunitats i l’equitat imprescindibles perquè cada ciutadà pugui desenvolupar el seu potencial màxim amb el repartiment just i equitatiu de béns i serveis bàsics com l’habitatge, l’educació, el benestar i la salut, recolzar la justícia social quan s’eliminin totes les barreres que enfronten a les persones, on les persones són respectades i les classes socials més baixes tenen oportunitats de desenvolupar-se, i per això l’aposta política hauria de ser una economia eficaç per donar accés a l’habitatge, l’alimentació, la salut o l’educació els arribes amb normalitat, s’ha d’estar atent aquest fenomen de la Gentrificació si no estarem abocant a la injustícia social.
S’hauria de frenar el ‘Greenwashing’ que fan aquests grups inversors per posar a la venda els seus productes, en aquest cas béns immobiliaris que ensenyen el maco del continent, però no el contingut, els projectes semblen perfectes tant físicament com estructuralment, l’interior ja és altra cosa un negoci immobiliari que provoca migracions locals, puja de lloguers i dels preus dels locals comercials i pisos, a més allunyen la cohesió social i el sentit que té la ciutadania de grup de poble o ciutat creant subgrups per raó de classe i renda, per tant, la intervenció per buscar l’equilibri i la justícia social ha de ser de les administracions i fer els pobles i ciutats cohesionats, sense ninxos de persones i molta justícia social.
