HomeSense categoriaUna llarga llista d’invasors instal·lats al Delta

Una llarga llista d’invasors instal·lats al Delta

El nom de l’última espècie exòtica invasora detectada al delta de l’Ebre, la granota toro, i el fet que no és ni de bon tros la primera a aterrar al fràgil ecosistema deltaic, donarien fins i tot per a algun acudit que aprofundisca en el tòpic que aquí al Delta, i per extensió a les Terres de l’Ebre, ens arriba i s’instal·la allò que no vol ningú. Esta realitat, en el fons crua, donaria per a molts acudits si no fos per l’efecte nociu i perniciós que estes espècies invasores tenen sobre l’equilibri natural, sobre l’economia de la zona i, si estenem la llista a insectes molestos com la mosca negra a l’eix del riu, sobre la qualitat de vida de la gent de l’Ebre i dels visitants. No és la primera vegada que sentim a dir que si la mosca negra fos un problema instal·lat al tram final del Llobregat en lloc de l’Ebre, l’administració ja hauria posat molts més recursos sobre la taula, si no per a erradicar-la sí per a minimitzar molt més l’impacte sobre la ciutadania. 

Es pot considerar que este tipus d’arguments formen part del victimisme ebrenc, però hi ha victimismes molt més fonamentats que uns altres, i ens sobren motius per a denunciar que no sempre s’aboquen a territoris com el nostre tots els esforços que se li pot demanar a l’Administració per a resoldre segons quins problemes i condicionants. A més a més, sense estirar el debat dels greuges territorials, no ens equivocarem si afirmem i denunciem que les retallades durant la crisi han afectat les partides de recerca i això, per exemple, ha impedit fer un control i un seguiment de la penetració d’espècies invasores com el cranc blau, ara ja en fase de proliferació incontrolable. La seua expansió ha obert una altra porta, la de la seua pesca i comercialització, atenent el seu valor culinari, però el seu impacte negatiu s’entreveu encara més important. Ara és el torn de la granota toro, sobre la qual és prematur fer valoracions i analitzar-ne la magnitud de l’amenaça, però és de justícia reclamar a les diferents administracions que posen al servei dels tècnics i dels científics els recursos que siguen necessaris per a gestionar estos imprevistos de la millor manera possible.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

3 + 2 =

Últimes notícies