Irene, una dona de Xerta de 43 anys amb síndrome de Down va rebre una decepció majúscula després de guanyar la seua prova del Campionat de Catalunya de natació per a discapacitats a Sabadell. L’organització la va desqualificar per haver nedat els 25 metres en 32 segons, quan va acudir al campionat amb una marca de 39. Hi ha una norma del reglament pel qual se regix la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (ACELL) que diu que tots els participants que milloren la seua marca prèvia en més d’un 15 % queden automàticament desqualificats. L’objectiu és evitar grans diferències entre competidors que puguen desmotivar una part dels participants i evitar també que hi haja esportistes que presenten una marca pitjor que la que realment tenen perquè els posen en una sèrie de menys nivell i així tinguen més opcions de guanyar. Però és obvi que la Irene no tenia la culpa d’haver fet el que li demana el seu entorn: intentar millorar cada dia i fer esport per a tindre més bona salut.
La decisió dels organitzadors va descol·locar la xertolina, que segons relatava la seua mare, Dora, a la secció “El contenidor” d’El Món a RAC1, va plorar desconsoladament perquè no entenia per què li deien que ho havia fet massa bé i que pujaria al podi com a última classificada.
Irene viu a Xerta, nada des dels 4 anys i competix des de fa només dos, a través del Club Esportiu Slalom i Boccia de les Terres de l’Ebre per a persones amb discapacitat física o intel·lectual. La seua família i el seu entorn han hagut de fer estos dies un esforç suplementari per a recuperar emocionalment a Irene, perquè continue competint. El mateix dia de la desqualificació, a la tarda, va fer també la prova de 25 metres esquena, i va quedar segona. Això va evitar que s’enfonsés del tot, però l’experiència negativa li ha quedat gravada. A més a més, Dora, en una conversa amb este periòdic, explica que va haver-hi més esportistes als quals els va passar el mateix a Sabadell i que ja no és una qüestió personal d’Irene.
La periodista Mònica Terribas, que té un fill amb síndrome de Down, va intervindre en el mateix programa de RAC1 per a reclamar que, tot i estar d’acord amb l’esperit general de la norma, cal una solució “intermèdia” per a este tipus de casos, perquè ningú reba “un càstig per esforçar-se”. “Sembla mentida que una federació que està només perquè practiquen esports els discapacitats, tinga una clàusula que desmotive d’estes maneres”, exposa la mare d’una Irene molt activa que recentment va participar en el programa Som Especials de Ràdio Tortosa, concretament en una entrevista a l’alcalde Jordan.
En canvi, el gerent d’ACELL, Manel Algeciras, defensa el reglament que permet desqualificar esportistes que milloren en excés la seua marca, una norma avalada per la reglamentació dels Special Olympics, assegurava Algesiras a la mateixa emissora de ràdio. Al seu parer, la responsabilitat de la frustració d’Irene va ser del club. L’ACELL defensa que si l’entitat hagués presentat la marca d’Irene en l’anterior Campionat de Catalunya, que era més bona que la que finalment van presentar, no l’haurien desqualificat i hauria guanyat. “Que sancionen al club si és necessari”, surt al pas Dora, que no vol entrar a discutir detalls tècnics sinó a preservar la sensibilitat dels afectats.
Dora reclama unes clàusules “que es regisquen d’una altra manera”, i recorda a més a més que el rendiment dels esportistes discapacitats pot variar molt d’un dia a un altre i és més imprevisible que el dels esportistes sense discapacitat.
La mare d’Irene també revela que els clubs ebrencs Slalom i Boccia i el Club Esportiu l’Àngel APASA d’Amposta estan posant damunt de la taula propostes per a matisar la normativa actual.
Amb tot i això, Irene ja està preparant el Campionat Provincial a Amposta, el 5 d’abril, i ha recuperat el seu esperit de superació: “Li costa llançar-se a l’aigua de cap i ara està capficada a millorar-ho”, afegix la seua mare.
