Esta setmana vaig llegir en algunes publicacions especialitzades d’atletisme que alguns i algunes dels millors atletes catalans, s’han trobat amb retrets, insults o queixes per part de la gent que els veia pel carrer a una hora que, per desconeixement, pensaven que no els tocava sortir. Possiblement moltes d’estes persones han estat els primers que es van saltar el confinament, com ha fet tanta i tanta gent, sobretot a les grans ciutats. Els nostres millors esportistes, o inclús la resta de federats en general, no han tingut cap privilegi, contràriament als d’altres països, en esta etapa tan dura del confinament. Com han pogut, alguns amb més mitjans que altres, han entrenat als seus domicilis, en un intent de mantenir al màxim possible el seu estat de forma. Ara quan per fi poden tornar a entrenar, encara que siga en solitari al carrer, han de suportar l’actitud negativa d’uns quants, encara que som molts els que estem al seu costat per a fer-los costat, animar-los i valorar el seu esforç.
Una reacció que em sembla vergonyosa
ARTICLES RELACIONATS
