La Terra Alta és una comarca que inspira novel·les i engendra autors. La Biblioteca de Gandesa ha creat una ruta literària virtual on cada mes es repassen escriptors i obres de cada un dels dotze municipis de la comarca. Aquest mes d’abril passa pel Pinell de Brai, que aglutina sobretot obres històriques i de recerca. Entre gener i març també ha passat per Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte. Les bruixes, Picasso o el despoblament són algunes de les temàtiques dels llibres que s’han inspirat en aquests pobles, però també són bressol de desenes d’escriptors que la ruta vol donar a conèixer. No es descarta que, superada la pandèmia, la ruta generi activitats presencials als pobles o se li doni forma de jornada literària.
Com ha destacat la directora de la Biblioteca de Gandesa, Cinta Roldan, la ruta vol fer valer “la literatura terraltina, donar a conèixer els autors i autores de la comarca i les obres que s’ha escrit a partir dels costums, els parlars i les persones que hi viuen”. És una ruta virtual. Cada mes es fa una publicació a les xarxes amb els autors i publicacions relacionades amb un dels municipis de la comarca. S’hi mostra una breu biografia dels autors i dels llibres, que es descriuen més àmpliament amb altres publicacions complementàries.
La ruta també pot despertar interès per conèixer els indrets o els paisatges que ha inspirat o es descriuen en novel·les de ficció, obres històriques o poemaris. La Terra Alta ha donat nom i s’hi ficcionen les històries tèrboles de l’última novel·la de Javier Cercas, que havia passat per Bot investigant sobre el destí d’un oncle seu durant la Guerra Civil, a ‘El Monarca de la Sombras’. També les estades de Picasso a Horta de Sant Joan s’han novel·lat per diversos autors, com ‘L’estiu de l’amor’, de Toni Orensaz. I el despoblament i el crit d’auxili de Prat de Comte per no tancar l’escola ha inspirat ‘El risc més gran’, de la periodista Laura Pinyol.
Però són molts els autors que en procedeixen o hi viuen i que la ruta literària vol donar a conèixer. Valer Gisbert, d’Aldover però amb arrels familiars a Prat de Comte, va inspirar-se en la vida dels seus avis al poble i l’incendi de la destil·leria d’aiguardent a finals del segle XIX, per crear ‘A passes comptades’ (2018), una barreja d’aventures, realitat, paisatges terraltins i fins i tot relats mitològics. “Prat de Comte té la tradició aiguardentera, la Fontcalda com espai idíl·lic, el seu encant, i la història de la destil·leria. Ho vaig mesclar tot amb la història dels meus avis i una de fictícia”, ha explicat Gisbert. “Soc molt del ‘terreno’ i m’agrada mitificar els espais on vaig. Al meu primer llibre em vaig inspirar en els Ports i al segon en Prat de Comte i l’entorn”, ha apuntat.
El mite de les bruixes també va portar la novel·la de l’escriptor David Martí, barceloní amb una relació molt estreta amb el poble d’Arnes, a mitificar llegendes i espais com el Convent de Sant Salvador d’Orta. Al municipi hi resideix una altra autora nascuda a Barcelona, Silvia Mayans, des d’on ha publicat dues novel·les, ‘Cendra‘ i ‘Cap llàgrima sobre la tomba‘, i el poemari ‘ÀNIMALari‘. Però l’arnerola més procliu és Elena Solé que va canviar la seva feina a l’administració per la passió per l’art i la literatura. Solé ha publicat ‘Elisa Voltes’, ‘Ànimes de vidre’, ‘Camins d’aigua i foc’, ‘Tots som el secret d’algú’ i ‘Acomiada’m d’ella’, la seva última novel·la.
A Horta de Sant Joan, la ruta en destaca els retrats històrics del periodista Xavier Garcia (amb les tres sèries de ‘Homenots del sud’), els llibres de poemes i teatre de la professora Cinta Mulet, i també les mans hortolanes de l’il·lustrador Albert Asensio, que posen la màgia en articles de premsa (col·laborador habitual de La Vanguardia), en contes i altres obres. Premiat amb el Laus de Bronze, tres Junceda o el Premi Llibreter 2017 pel ‘Banc Blau’, Asensio ha il·lustrat i escrit sobretot literatura infantil i juvenil, “molt oberta al tema de la natura”. “Això sí que està vinculat amb el poble, però la inspiració ve de tot arreu”, ha apuntat.
La vocació li és innata. Recorda que a l’escola van destacar la seva habilitat per dibuixar, però la mare no tenia clar que amb això es pogués guanyar la vida. Asensio resideix a Reus des de fa anys, però segueix vinculat al poble on viu la família. “Està bé trobar les arrels i saber d’on vens. Em va fer il·lusió -formar part de la ruta-. He fet algunes coses amb la Biblioteca de Gandesa i em fa content que pensin en mi”, ha agraït. Asensio acaba d’enllestir la il·lustració del llibret de l’últim disc del grup Temps al Temps i prepara un àlbum il·lustrat d’un text de Ricardo Alcántara sobre el bullyng, i un nou projecte personal.
Aquest mes d’abril, al Pinell de Brai, la ruta recorda l’obra etnogràfica i històrica d’Antònia Serres, que va publicar l’any passat ‘El Pinell de Brai: el poble i la gent’, així com a Ramon Ber, admirador de l’arquitecte Cèsar Martinell sobre qui ha escrit ‘El celler del Pinell de Brai’. També es fa menció a Daniel Martínez qui també va recopilar la història del poble i la seva catedral del vi en un llibre titulat ‘Pinell de Brai’ (1992).
