L’empresa de capital suís i amb seu a Tortosa Famo Propiedades, SL ha adquirit íntegrament l’emblemàtica Casa de la Diputació del General, coneguda també com a Casa de la Generalitat, situada a la façana fluvial de la capital del Baix Ebre i d’estil renaixentista i obra popular. La societat s’ha fet amb el 100 % de l’immoble històric després de comprar recentment la propietat de l’últim inquilí que hi vivia. L’empresa té previst ara rehabilitar l’edifici, situat al costat del Palau Oliver de Boteller i a escassos metres del Palau del Bisbe, per a destinar-lo al lloguer i contribuir a la revitalització d’esta zona de la ciutat històrica.
L’edifici, construït entre 1576 i 1578 i declarat com a bé protegit dins el Catàleg d’edificis de caràcter històric de Tortosa, va ser la primera seu de la Generalitat fora de Barcelona. La seua ubicació estratègica, davant l’antic Pont de les Barques i al costat de l’Ebre, el convertí en una duana de control fiscal de les mercaderies fluvials que travessaven la ciutat. L’immoble de tres plantes i façanes regulars, fet amb pedra de Flix i amb nombroses modificacions al llarg dels segles, conserva una fesomia senyorial amb un gran valor arquitectònic.
Fonts autoritzades per l’empresa han explicat que el projecte de rehabilitació de l’edifici es troba ara en una fase inicial d’estudi. En col·laboració amb equips tècnics, Famo Propiedades ha previst dur a terme un estudi arqueològic exhaustiu que permetrà aprofundir en el coneixement de l’evolució històrica de l’edifici. L’objectiu és orientar una rehabilitació respectuosa que restituïsca, en la mesura del possible, l’estat original de la casa i pose en valor els elements patrimonials que s’hi conserven. Un cop finalitzat l’estudi, se redactarà el projecte de remodelació i condicionament de l’edifici.
Inicialment, s’havia contemplat convertir l’edifici en un hotel boutique. Tanmateix, l’empresa ha optat per un canvi d’enfocament amb una proposta més versàtil i de servei públic o empresarial, segons les mateixes fonts. La intenció és ara mantindre les plantes diàfanes, una decisió que obri la porta a diferents opcions de lloguer. Se planteja, per exemple, oferir tot l’edifici a un organisme públic o bé llogar-lo per plantes per a acollir-hi des de despatxos professionals fins a negocis.
Amb una superfície de 342 metres quadrats i tres plantes, l’edifici va ser al llarg de la seua història seu institucional, residència burgesa i fins i tot laboratori del prestigiós bacteriòleg Jaume Ferran i Clua, que hi va viure al voltant del 1884. El seu llegat és recordat avui amb una placa commemorativa a la façana del carrer Canvis, on se troba també un portal d’arc de mig punt que dona accés al recinte.
L’edifici es va posar a la venda el 2013 per un total d’1,5 milions d’euros a través de Lançois Doval, una firma immobiliària especialitzada en propietats de prestigi.
