El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) ha fet esta setmana el segon tractament contra les larves de mosca negra als rius Segre i Ebre, que s’acostumava a fer entre els mesos d’abril i maig. El primer ja es va fer amb retard, el 12 de març, perquè el riu va dur fins aleshores cabals massa elevats, i ara el motiu ha sigut el mateix, fins que Endesa ha modulat l’activitat de quatre de les seues centrals hidroelèctriques -Seròs, Mequinensa, Riba-roja i Flix- per a regular el cabal dels dos rius i facilitar el tractament antilarvari. En el cas de l’Ebre, el cabal idoni per a abocar el producte larvicida amb garanties són uns 200 metres cúbics per segon. “Com més aigua baixa, més producte has de tirar”, explica la tècnica en salubritat del COPATE, Montse Masià.
Ara caldrà compensar el retard acumulat, per a evitar que l’impacte del simúlid torne a magnituds preocupants durant la primera quinzena de juliol, la de més incidència. En els darrers anys, el fet de fer un primer tractament a l’hivern —enguany s’ha pogut mantindre per poc—, quan el metabolisme de l’insecte encara és lent, ha incrementat radicalment l’èxit de les campanyes de tractament. “És quan se pot atacar el planter”, expressa Masià, que admet, però, que el fet d’haver hagut d’esperar al juny per a fer la segona intervenció podria propiciar un reactivament de la plaga. Per a apaivagar-lo, en dos o tres setmanes ja es farà el tercer tractament amb producte biològic BTI, d’un total de sis de previstos. A l’Ebre el tractament se realitza en set punts estratègics del riu, des d’Ascó fins a Campredó.
Segons detalla Masià, les avingudes del riu durant la primavera, com ara la crescuda controlada que es va fer al maig, s’emporten part dels macròfits on posa els ous la mosca negra, però no detenen l’evolució del dípter. “Potser no sortiria el volum de mosques que haurien sortit sense estos cabals, però el fet de no fer el tractament quan toca té un efecte”, afirma Masià, que reitera que en dos o tres setmanes se farà un tercer tractament si el mostreig de larves que es fa prèviament així ho recomana.
“Afortunadament, la problemàtica de fa anys amb la mosca negra als pobles de l’eix del riu s’ha reduït moltíssim”, constata la tècnica del consorci. A partir de finals de juliol i principis d’agost, la incidència natural del simúlid ja baixa, perquè als exemplars adults no els afavorixen les temperatures extremadament altes. La idea de sortida és fer l’últim tractament ben entrat l’agost, però això és només una previsió.
Per un nou conveni plurianual
La lluita contra la mosca negra es finança a través de l’aportació de la Diputació de Tarragona (25 %), els municipis (25 %) i, sobretot, la Generalitat (50 %) a través d’un conveni plurianual (2022-2025) que s’acaba enguany. El COPATE i la Delegació del Govern aspiren a renovar l’acord amb el Govern abans que s’acabe l’any, per a donar estabilitat a la lluita contra una plaga que ara per ara es considera “controlada”.
Increment del nombre de mosquits
L’Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambiental ha alertat que les fortes pluges d’esta primavera han fet augmentar el nombre de mosquits, tant els comuns com els tigre, cosa que també pot fer créixer la transmissió de malalties tropicals com el dengue, el zika, el chikungunya o la febre del Nil occidental. Les autoritats sanitàries hauran d’estar atentes a l’aparició de brots de malalties importades que es poden convertir en endèmiques. “Les pluges de la primavera i l’augment recent de temperatures afavorixen el mosquit, però no m’atrevixo a aventurar què passarà en un mes. Pot ser un estiu sec i no notar-se tant”, manifesta Montse Masià, que afegix que el mosquit tigre no té tanta incidència a les Terres de l’Ebre. Pel que fa al mosquit dels arrossars propers a nuclis poblats, se faran quatre tractaments amb BTI. Contra el mosquit del litoral, “molt agressiu”, se’n faran cada vegada que hi haja inundacions prop de la costa.
