La Institució Col·laboradora d’Integració Familiar (ICIF) del Consell Comarcal del Baix Ebre, un servei en conveni amb l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) que controla tot l’àmbit de les Terres de l’Ebre, va fer l’any passat el seguiment de 60 casos d’acolliment vigent de xiquets i xiquetes en famílies alienes al territori, després que durant el 2024 s’haja duplicat el nombre de nous acolliments (12) en relació al 2018. Els infants en acolliment estan tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).
La ICIF del Consell Comarcal del Baix Ebre és un equip multidisciplinari format per professionals de la psicologia, el treball social i la pedagogia, i una administrativa. El seu objectiu és atendre tots els infants amb necessitat de ser acollits per una família aliena tant si és amb mesura d’acolliment d’urgència, simple, permanent o d’Unitat Convivencial d’Acció Educativa (UCAE), com si és amb mesura d’acolliment preadoptiu. Les ICIF també són els equips encarregats de la gestió dels acolliments de caps de setmana i vacances, els que fan les anomenades famílies col·laboradores. Durant el 2024 es van atendre vuit casos.
Pel que fa a la diferent tipologia dels acolliments, el d’urgència i diagnòstic atén situacions en què cal exercir l’atenció immediata i transitòria dels infants mentre s’analitza quina és la mesura de protecció més adequada i la situació de la família biològica. El 75 % dels nous acolliments del 2024 eren d’este tipus.
Després hi ha l’acolliment familiar simple, quan l’infant és acollit per una persona o família que suplix, temporalment —durant un parell d’anys segons tècnics de l’ICIF—, el nucli familiar natural; i l’acolliment permanent, que s’acorda quan se preveu que el desemparament serà definitiu però no és aplicable l’acolliment preadoptiu. Més de la mitat dels acolliments en actiu durant el 2024 a la regió de l’Ebre eren permanents, que normalment s’allarguen fins que l’acollit o acollida complix 18 anys.
Per la seua banda, l’acolliment en UCAE va adreçat a grups de germans o infants amb necessitats especials, malalties cròniques i trastorns de conducta, que requerixen una atenció més especialitzada. En estos casos, almenys un dels membres de la família d’acollida ha de tindre titulació, formació i experiència en matèria d’infància i adolescència i, abans de materialitzar-se l’acolliment, se fa una formació especialitzada extra.
Finalment, l’acolliment en caps de setmana i vacances va adreçat a infants majors de nou anys que viuen en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), els coneguts com a centres de menors, i es fa per a complementar el procés educatiu al CRAE amb un ambient familiar.
Segons la memòria de l’ICIF del 2024, durant l’any passat van finalitzar vuit acolliments: un retorn a la família biològica, dos ingressos en un CRAE, dos majories d’edat i tres canvis a la modalitat de preadopció; i es van registrar quatre sol·licituds d’acolliment per part de famílies interessades a engreixar una borsa d’acollida que el desembre del 2024 estava formada per 58 famílies, 48 de les quals tenien un menor en acolliment. El mes amb més acolliments actius va ser el juny, amb 52.
Les conclusions de la memòria assenyalen com a principals dificultats de l’acolliment a l’Ebre la gestió de la durada dels acolliments d’urgència; el nombre insuficient d’acolliments professionalitzats (UCAE) per a donar resposta als menors de major complexitat —a finals del 2024 només hi havia operatives al territori tres UCAE—; la falta d’espais físics adequats per al règim de relació familiar, és a dir, per a les trobades amb la família biològica, o la necessitat d’incrementar la borsa de famílies col·laboradores i, en general, de famílies d’acollida.
){kind=link}