EDITORIAL // Ara fa un any es va començar a especular que el Departament de Salut potser no faria el controvertit aparcament en alçada al talús de l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa, que havia de fonamentar alhora -certament d’una manera limitada- el futur creixement de l’hospital.
Fonts oficials del mateix departament, així com els serveis territorials de Salut a les Terres de l’Ebre, van obrir per primer cop la porta a descartar el projecte, presentat dos anys abans com la gran solució per al centre sanitari de referència del territori i per a la seua accessibilitat una volta s’havia descartat un hospital nou de trinca com el que es va anunciar el 2006. Finalment, a principis d’enguany, el Departament es va remetre a un informe amb les possibles opcions sobre el futur de l’hospital, sense descartar-ne cap, però ja es va fer notori que l’actuació al talús generava molts més dubtes que garanties i que no es materialitzaria. Aleshores, per què s’havia anunciat i s’havia dit en el seu moment, per part de totes les administracions implicades, que estava tot estudiat -la complexitat tècnica i econòmica era evident- i analitzat i que era la millor opció?
Els vaivens de l’economia o fins i tot de la política marquen per força la viabilitat dels grans projectes o la solidesa de l’aposta per ells, respectivament. El problema ve quan estos condicionants pesen més en els territoris on tradicionalment ha costat més activar o desencallar grans inversions, com seria el cas. Sense voler caure en el victimisme, no ens podem estar d’afirmar que sembla més fàcil renunciar a una gran obra a les Terres de l’Ebre que en altres territoris. Tampoc no és gens habitual que un projecte com un nou hospital o una ampliació ambiciosa s’anuncien amb llums i taquígrafs i després queden en un no-res, i aquí ha passat dos vegades consecutives. Per tot plegat, la tercera gran proposta que es formula públicament sobre el futur del Verge de la Cinta, anunciada esta setmana, naix sobre un pòsit d’incertesa i malfiança que la càrrega de pressió, més tenint en compte que també implica actuacions -a prop d’una muralla amb una gran riquesa patrimonial o afectant un dipòsit d’aigua- que no estarà tampoc lliure de complexitats.
La proposta és bona, perquè aparentment resol els grans reptes plantejats: el futur assistencial i la mobilitat. Dona resposta, després de gairebé 15 anys, a una doble necessitat inequívoca i irrenunciable, i cal donar un nou marge de confiança. Però per a començar ha estat presentada sense ni una compareixença de premsa on els mitjans haguessen pogut plantejar els interrogants que consideressen oportuns.
Els partits de Tortosa han manifestat la seua opinió, majoritàriament bastant polititzada, i la Federació d’associacions de veïns, especialment implicada en la qüestió sanitària -a diferència del silenci públic majoritari que sosté en general- dirà este dilluns la seua. És el moment de dixar fer i de veure com es posa fil a l’agulla amb el nou projecte, sí, però també d’exigir i d’avisar que un altre fracàs i un altre desenllaç frustrant haurà superat tots els límits de la tolerància.
