HomeOpinióLa victòria de la democràcia als EUA

La victòria de la democràcia als EUA

A hores d’ara, independentment de qui acabe erigint-se president -la qual cosa sembla estar més que decidida per a Joe Biden-, l’únic guanyador que està clar de les eleccions nord-americanes del 2020 és el sistema democràtic.

L’intent d’assalt a la democràcia moderna occidental que va començar el 2016 quan l’empresari i showman Donald J. Trump va emportar-se de la manera més inesperada les eleccions i va inaugurar una etapa política on els seus interessos, la seua família, els seus aliats, les seues teories esperpèntiques de la conspiració i, sobretot, el seu ego van passar a ocupar un lloc prioritari en l’agenda de la nació més poderosa del món va acabar per fer implosió dimecres a la matinada, en plena nit electoral, quan l’encara president, fent gala d’un atreviment inèdit, va intentar proclamar-se guanyador quan el recompte de vots no havia fet més que començar.

El que va passar a continuació: les hores incertes del recompte, la crispació d’uns quants, la impaciència de molts, l’evidència d’una societat profundament dividida, la borsa comportant-se de manera totalment impredictible, no va ser res més que un conjunt de signes d’una democràcia en plena forma i en ple funcionament, tot i les acusacions infundades de frau de Donald Trump, delerós per protegir la seua ferida autoestima. Els americans han votat en massa i, especialment els demòcrates, exhibint més prudència i respecte per una pandèmia global que campa al seu aire, ho han fet per correu. I no hi ha absolutament res d’il·legal o il·legítim en això. Els vots ara han de ser contats un per un i, en el cas d’alguns estats, poden seguir arribant fins ben entrat divendres.

Va ser una jornada electoral on es van batre alguns rècords significatius, la qual cosa evidencia també la bona salut de la democràcia americana: rècord històric de participació a l’estat de Califòrnia i rècord històric de nombre de vots mai aconseguits per cap candidat en una elecció presidencial per a Joe Biden, entre les fites més importants d’aquestes eleccions. Les sorpreses han arribat de la mà de Wisconsin i Michigan (probablement també Arizona, a l’espera del recompte final de vots), estats republicans el 2016 que han canviat de signe el 2020 aplanant el camí de Joe Biden cap a la Casa Blanca. De l’altra banda, Florida, Ohio i Carolina del Nord, que podrien haver suposat una victòria del demòcrata molt menys tortuosa, s’han mantingut fidels a Donald Trump, en contra de la majoria de pronòstics.

Mentre el perfil demogràfic del votant de Donald Trump era previsible -home heterosexual de raça blanca, principalment-, Joe Biden ha aglutinat diferents segments de les minories ètniques encapçalades per un perfil femení de raça negra entre el qual ha estat sempre immensament popular, més encara després d’haver escollit Kamala Harris com a parella de candidatura en la figura de vicepresidenta. Curiós, si més no, ha estat el comportament del vot hispanollatí: tot i que se suposava el seu suport al candidat demòcrata com a una reacció natural a la xenofòbia exhibida per Donald Trump i al mur que ha construït a la frontera amb Mèxic per impedir l’arribada d’immigrants il·legals, els votants d’ascendència mexicana sí que han complit amb les expectatives, però els votants d’ascendència cubana i veneçolana, sobretot a Florida, espantats per la paraula “socialisme” que la dreta s’ha esforçat a relacionar amb el programa electoral de Joe Biden, han optat per Donald Trump per tal d’evitar reminiscències del comunisme que els són tan indesitjables.

Sigue com sigue, els mesos que separaran l’elecció presidencial de la inauguració presidencial, marcada històricament amb la data del 20 de gener, representaran no pocs reptes per a la societat nord-americana, que enfronta la crisi sanitària de la pandèmia global de coronavirus, una crisi social que sembla irreconciliable amb una població completament dividida, una crisi econòmica que està destruint llocs de treball a un ritme inequívoc, a les quals ara se sumarà també una crisi política amb una transició de poders molt complicada que no contribuirà a res positiu.

Xabier Coluig
Xabier Coluig
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 39 = 48

Últimes notícies