HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catUna Tortosa cultural i solidària

Una Tortosa cultural i solidària

Remenant papers i buidant calaixos he tingut la sorpresa de trobar tots els originals que vam publicar  a la revista cultural Tresmall. Una autèntica troballa literària de tots aquells que van col·laborar en el primer número d’aquesta publicació. Quan he repassat els noms no m’ho podia creure. Feia més de 25 anys que la carpeta que conté aquests treballs no la tenia entre mans i ni tan sols me’n recordava. El llistat i la categoria dels col·laboradors m’ha enlluernat: Gerard Vergés escrivint sobre Van Gogh, Ignasi Blanch sobre el Berlín de 1988, Jesús Massip sobre Europa, Ramon Miravall sobre les Terres de l’Ebre, Josep M. Castellà sobre municipis i democràcia i Manuel Pérez Bonfill sobre l’escriptura. Observa el lector que tots ells són tortosins, escrivint el març de 1992.

Tot això ho dic en l’actual context de la capitalitat cultural tortosina, que, entre els vuit eixos de què constarà figuren, entre altres, les lletres i el patrimoni, que van inexcusablement unides, ja que la literatura és un dels màxims exponents tortosins i forma part del seu patrimoni.

És evident que Tortosa ha canviat -i molt- els últims anys i els que som de fora de la ciutat, quan la visitem, ens adonem d’aquest canvi, que es manifesta en la vida urbana i les millores que l’acompanyen, la qualitat de vida sobretot, i encara no ha perdut, afortunadament, aquest aire de capital, tot i ser petita en comparació d’altres ciutats catalanes, que, per la proximitat a les respectives capitals de província, han experimentat un creixement considerable (Reus respecte a Tarragona, Vilafranca i Vilanova a Barcelona o Olot a Girona). Però, tot i això, la Tortosa actual té prou elements que la converteixen en la capital indiscutible del Sud català, i la literatura i el seu patrimoni així ho indiquen. Ara, la  Tortosa del segle XXI pot mirar amb orgull i amplitud de mires la resta de Catalunya, i tant la ciutat com els seus artistes són respectats i admirats a tot el país, i les lletres, personalment, el seu més apreciat valor, que s’ha vist incrementat per altres personalitats que han establert la seva residència a la capital de l’Ebre (Manel Ollé d’Ulldecona, Xavier Aragó de Santa Bàrbara o Ramon Chordà d’Amposta). Vet aquí l’atracció cultural que exerceix Tortosa sobre la resta del territori. Si a això hi afegim altres disciplines com la pintura (Francesc Gimeno, Frederic Mauri, Benet Espuny, Antoni Casanova, Joan Todó i els seus més actuals com Jaume Rocamora, Ignasi Blanch o Fernando Ferré), la música (l’ahir de Felip Pedrell o l’avui de Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries i Montse Castellà), la ceràmica (Joan Panisello). Amb això tenim tots els elements que la fan merescudament capital cultural. Ha pensat el regidor de Cultura un acte o conferència sobre la gran disputa del talmud de Tortosa de 1413? Una disputa que va ser molt comentada, estudiada i famosa en el seu temps per tota Europa i crec que donaria molt de prestigi a la ciutat. Voldria afegir-hi, també, una qüestió gens anodina: en aquestes mateixes pàgines i recentment, el meu amic Sisco Lahosa, en un magnífic article destacava un fet que no hauria de passar inadvertit pels responsables culturals. La llibreria Viladrich, com una de les més antigues de Catalunya; això vol dir que aquest establiment, durant anys ha estat unit a la ciutat. Avui els noms de Gerard Vergés, Zoraida Burgos i Ramon Miravall són coneguts arreu de Catalunya. Gerard Vergés va baixar a la Ràpita en un parell d’ocasions com a membre del jurat del premi de narrativa Sebastià Juan Arbó, de forma totalment desinteressada i tan ell com els altres tortosins que van col·laborar en el primer número de Tresmall, ho van fer, també, desinteressadament. Amb això, vull dir, que Tortosa, des de fa anys està oberta generosament a la resta de les Terres de l’Ebre.

Un fet, també molt actual, que ens parla d’aquesta obertura, és el col·lectiu de diLLUMS d’Arts al Forn, presidit per un dels homes més actius de la Tortosa actual, Ricardo Gascón, acompanyat per Jesús Tibau, que han aconseguit que el Forn de la Canonja sigui l’espai on es viu la cultura més intensament de les nostres terres.
Per tant, Tortosa es mereix amb tots els honors ser la capital cultural de Catalunya. Esperem i desitgem que els seus gestors estiguin a l’alçada d’aquest fantàstic esdeveniment.

Eduardo Sanchez
Eduardo Sanchez
cronista cultural
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

32 + = 38

Últimes notícies

-->