Es van suprimir les festes de la Cinta per culpa de la pandèmia, però s’ha conservat la seva essència i la tradició i m’agradaria comentar els actes mes importants al meu criteri.
Fa dies que penso que es important escoltar la veu dels vells per fer-ne una “tria” de lo bo i lo dolent que hem heretat. Tinc lo programa de festes a les mans, i em sembla magnífic.
Les fotografies que mostren una part del nostre valuós patrimoni cultural, que fa molts d’anys hauria d’haver estat valorat oficialment com a Patrimoni de la Humanitat. Les trobo molt dignes i donen rellevància a Tortosa.
Sento la gaita que passa pel carrer i corro a la finestra (és dissabte de la Cinta), ja se sap, la imatge de la marededéu que ahir vaig penjar al balco presidirà la festa. Los meus amics, los nanos, mig desfarjats van ballant al so de la gaita. Trobo a faltar els gegants i penso: “deuen estar reservats per a moments més importants”.
El pregó
Dijous a la nit l’inici de festes programat a l’absis trencant la tradició del parc em va parèixer esplèndid, i l’elecció dels pregoners molt encertada. Silvia i Ximo els dos periodistes amics de tothom són com de casa nostra, i realment lo pregó los va quedar magnífic.
La dolçoreta de Sílvia sumada al caràcter trempat de Ximo van aconseguir un diàleg planer i entenedor, aplaudit intensament pel públic, pel contingut los raonaments i la qualitat humana.
Penso que podria servir-nos d’exemple per tractar tantes coses com necessita la nostra societat tortosina.
És bo contrastar pensaments, parlar de tradicions del passat, però també de projectes de futur, de diàlegs entenedor i amics amb valors unànimes dels quals van fer-ne un ús molt bonic i emotiu.
L’espectacle en general magnífic. Cal valorar el públic expectant i correcte, guardant els espais senyalats.
La banda municipal de música de Tortosa, magnifica com sempre, excel·lent!! No sabem lo que tenim.
La nostra jota tortosina interpretada per una parella representant del Planter excepcional, digna d’un espectacle internacional. L’espai de l’absis d’una riquesa arquitectònica grandiosa (poc valorada pels tortosins).
Però tot bo no pot ser, això em va passar la nit del pregó en veure, com a teló de fons, les cases enfonsades per la guerra del 36. És un panorama que tots coneixem, però en un moment així ho veus i no saps explicar-te com allò que podria haver-se arreglat fa temps ara t’avergonyeix pensar que podrà difondre’s per les xarxes representant la cultura catalana.
Los focs encertadament disparats des de l’altra part de la plaça van trencar la imatge tan esfereïdora d’aquelles cases de baix la Suda.
Aquella nit em vaig quedar en lo regust amarg del nostre ser tortosí, som capaços de fer tantes coses boniques però incapaços de fer pinya i ajudar-nos per un bé comú.
No puc donar la culpa a este ajuntament, a l’altre, al de fa 20 o 50 anys, al patrimoni nacional, al de la generalitat, a obres públiques…
No, això és de tots i us ho diu una vella de 90 anys que estima Tortosa i que ha lluitat per ella, i si anem los homes i dones de Tortosa tots a una no podrem valorar Tortosa com es mereix, ni aconseguir que sigui nomenada ciutat Patrimoni de la Humanitat.
Enfadada com estic en mi mateixa m’ha vingut al pensament lo projecte de millorar la plaça de l’ajuntament. Treure la font, plantar uns arbres i posar unes fonts laterals. No dubto del bonic que podria quedar, però no seria millor emprar el pressupost en millorar lo panorama que envolta la plaça de l’absis?
Diumenge de la Cinta
La missa major del dia de la Cinta a la catedral a la qual es va sumar la processó i l’entrada de la marededéu de la Cinta va quedar tan bonica que vaig pensar: “voleu dir que no ha segut més emocionant que mai?”
La música esplèndida, l’acompanyament restringit del públic (per la pandèmia) i l’estima a la Cinta es van reflectir com mai en aquells aplaudiments increïbles que no podien finalitzar de cap manera. En disparar-se els focs des de l’entrada de la catedral se mesclaven com mai amb els cants i els aplaudiments dels tortosins. De veritat preciós i realment impressionant, la dignitat dels portadors dels estendards de la cofradia de la Cinta que s’havien adjudicat a representants dels sanitaris que han ajudat tant en la pandèmia van dignificar l’acte acompanyant la relíquia de la marededéu.
Lo Panoli
La substitució del panoli tradicional també va quedar digna, encara que no vam disfrutar de les pubilles repartint les coques, ni de la dolçaina que anima a festa. Vam poder disfrutar del panoli situat a punts estratègics dels barris on els tortosins van poder menjar panoli a taules repartides pels barris.
L’ofrena
També ha sigut un encert la representació de l’ofrena de tots los anys substituïda per diferents punts de recaptació dels barris que sabem l’esplèndida que va ser.
La marededeu de la Cinta haurà agraït encara més l’ofrena privada i generosa dels tortosins perquè voldrà dir que hem entès molt bé aquella lliçó de Jesús que ens va dir: “que la teva mà dreta no conegui lo que fa l’esquerra”.
Les colles
Una cosa bonica a constatar és la generositat dels joves tortosins que ens va comunicar lo regidor de festes lo dia del pregó. Van ser els mateixos joves que van desistir de formar colles pel possible perill de la Covid.
Em va alegrar molt, però no em va sorprendre perquè sempre he cregut en la generositat dels joves que tenen prou coneixement per fer bé les coses. L’any que ve xalaran doble, ja ho veureu. Gràcies.
Dilluns de la Cinta
Mos falta la festa del riu, les andròmines, les carreres, totes impossibles de fer enguany però no us preocupeu, lo riu seguirà existint perquè sempre hi ha una comissió que vetlla per ell. Les andròmines se superaran amb més il·lusió dels joves i els remers seguiran competint i guanyant premis.
La festa del tortosí absent mai deixarà de ser una realitat perquè els tortosins seguiran tornant a casa seva a pesar de tot mentre hi haja un tortosí que l’impulse.
“Dona’m la mà” no deixarà mai de projectar la seua sembra de valors humans que són de present i de futur per no perdre la llavor de mossèn Ovidio Tobias. Al contrari, té projectes de futur més enlairats.
Gràcies per permetre’m escriure sense saber-ne, i perdó per voler opinar als meus 90 anys.