Un any més, les abans tan esperades Festes de la Cinta, han passat sense pena ni glòria. De fet, ja fa anys que molts tortosins i tortosines les aprofiten per fer una escapada i rematar les vacances d’estiu.
Si bé és cert que les restriccions per la pandèmia no han estat d’ajuda i que molts actes, sobretot els culturals, han estat excel·lents i exemple de seguretat, s’ha perdut una vegada més l’oportunitat de celebrar unes festes de ciutat pensades per a tots els tortosins i tortosines, com les que molts recordem amb enyor.
I és que tant les Festes del Renaixement com les de la Cinta necessiten una revisió per il·lusionar de nou els tortosins i tortosines. No vam celebrar pràcticament les Festes del Renaixement amb l’excusa de la pandèmia, però sí unes Festes de la Cinta, que tot i ser descafeïnades, demostren que s’hauria pogut fer una festa més lluïda que la que vam tenir.
Si ens centrem en les Festes de la Cinta, aquestes van ser curtes, improvisades i amb una mala organització, que es va traduir amb molta gent que no va poder gaudir de molts actes per les poques entrades disponibles i que es va quedar exclosa, tot i ser duplicats a última hora arran les queixes rebudes per la ciutadania. Aquest problema probablement hauria estat salvable espaiant-les en el temps i organitzant-les en il·lusió, però no ha estat l’únic.
A més a més, molts dels actes s’han polititzat amb discursos electoralistes fora de lloc, com el pregó o el concert dels Quicos. Mai s’havia vist una actitud tan barroera i desesperada per utilitzar de manera partidista una Festa que hauria de ser de tots. I si tot això no fos suficient per veure la necessitat d’un canvi en el model de festes, hem de parlar també dels botellots, provocats per la manca d’oferta per als més joves.
Davant les crítiques, la senyora Roigé ha corregut a dir que sí que hi havia actes programats per als més joves, com el concert de Blaumut. Des del nostre punt de vista, l’oferta per als joves ha estat mínima, per no dir nul·la. La falta de diàleg amb el jovent, per conèixer els seus gustos i interessos i així intentar almenys programar més actes que els poguessin engrescar i així desincentivar els macrobotellots que hem viscut aquests dies de festes ha estat evident. Mentre altres poblacions organitzaven activitats per a joves i fins i tot els avançaven en horaris, aquí els més joves han estat els més oblidats.
En definitiva, la realitat, passades les Festes de la Cinta, és que una vegada més aquestes no han agradat en general i a més, enguany més que mai han exclòs bona part dels tortosins i tortosines per raons molt diverses. Des de Movem Tortosa ja fa anys que apostem per un canvi de model, gairebé sempre en solitari, perquè hi ha molt de marge per millorar, amb o sense pandèmia, i és evident que l’actual govern després de 14 anys al capdavant de l’Ajuntament no ha fet cap autocrítica i any rere any deixa perdre unes Festes que haurien de ser l’orgull de la ciutat.
