Valors i contravalors

Lo riu es vida i alhora un grandíssim afluent de valors naturals, ecològics i de vida que durant centenars d’anys s’han anat passant de generació en generació. Valors coneguts com a normes socialment acceptades, que fan referència a les conductes que tenim les persones davant el medi ambient. Valors com l’austeritat, el respecte, la co-responsabilitat, la coherència, l’empatia, …, essencials per a què els humans fem bones accions destinades a fer un us responsable dels recursos naturals per així conservar, protegir i mantenir el medi natural i els éssers vius que hi habiten.

Però davant dels valors, la que diem que és la civilització més avançada de la història de la humanitat, destaca cada vegada més per la proliferació dels contravalors, és a dir, allò oposat als valors, com ara la irresponsabilitat, l’egoisme, la irracionalitat, …, que per exemple han portat al nostre Delta a viure una regressió constant incapaços com hem estat de fer-li arribar amb tecnologia dels Segles XX i XXI allò que demana, que necessita i què de fet és seu, els sediments.

I l’esport educatiu, recreatiu i molt en especial el competitiu tampoc es salven d’aquesta deriva dels valors cap als contravalors. Aquest darrers dies hem estat testimonis del lamentable serial protagonitzat pel tennista número 1 del món Novak Djokovic,  els organitzadors de l’Australian Open i del govern australià.

Dels milers i milers d’exemples que podem trobar al món de l’esport,  vull anomenar-ne un parell més, un viscut a l’Europa central el segle passat i ja liquidat, i l’altre iniciat a la l’Europa del sud del segle passat i encara del tot vigent.

A la República Democràtica d’Alemanya entre el 1868 i el 1989, en plena “guerra freda” les autoritats van executar un pla polític i esportiu basat en la imposició del dopatge massiu de joves atletes per aconseguir èxits esportius a nivell internacional, concebent aquell sistema esportiu amb dopatge d’estat com una forma de guerra. Un pla que va portar la RDA (de poc més de 17 milions de persones) a participar en 5 Jocs Olímpics i a guanyar fins a 403 medalles de les que 151 van ser d’or, quedant segona al pòdium pel darrera de la tot poderosa i no menys fosca URSS. Per aconseguir-ho, van ser més de 15.000 els i les esportistes víctimes de la ingesta massiva d’hormones sexuals masculines administrades a partir d’unes atractives pastilles blaves anomenades Oral-Turinabol (se’n produïen més d’un milió a l’any) i què amb el pas dels anys van tenir uns efectes devastadors molt especialment entre les esportistes i els seus descendents patint moltes d’elles, i també d’ells, càncers, avortaments i esterilitat.

Aquí ben a la bora hi tenim al Real Madrid C.F., un club que va ser el del Régimen, que va “robar” a Di Stéfano al Barça, a qui se li va construir un estadi “por la gracia de Dios”, que va aixecar moltes copes d’Europa en blanc-i-negre (de copes de Fires ni una!), …, i què en ple S. XXI encara no ha condemnat el franquisme, i totes les seves derivades, ni se l’espera. Club governat per un empresari (ACS) qui va explotar el projecte Castor, que va fer tremolar les TTEE, que qualsevol altre dia poden tornar a tremolar, i què a sobre va ser indemnitzat – pronto pago-  amb només 1.351 milions d’euros. Un Club a qui molts periodistes esportius, també de casa nostra, encara tenen la barra d’anomenar-lo i identificar-lo com a un “Club Señor”, sí, sí, senyor dels seus súbdits. Al 1989 allà al centre d’Europa el poble va fer caure el mur de Berlin i amb ell la RDA, aquí el mur continua ben alçat i els últims temps sense immutar-se per cap tipus tremolor.

És conegut que les i els esportistes de referència comarcal, nacional i mundial són, pels infants i joves, miralls on emmirallar-se i què les seves accions són imitades tan si aquests/tes fomenten els valors com els contravalors de l’esport. Com a docent sempre he defensat que l’educació i els valors s’han de portar de casa. L’escola, els clubs i les entitats esportives són agents que han de fomentar i potenciar els valors per a què s’integrin al nostre dia a dia, però també és necessari explicar als infants i joves en edat escolar els contravalors per a què coneguin el que són, per a convidar-los a la reflexió i per a què arribin a les conclusions del perquè no són bons per a les societats i les cultures que compartim.

PS El 31 de desembre va cloure l’any del centenari d’en Joan Triadú, commemoració i reconeixement que a nivell acadèmic s’allargarà fins al 31 de juliol. En Joan Triadú va ser mestre de mestres, crític literari, escriptor, traductor, defensor de la llengua catalana i activista cultural per la llibertat en uns moments tampoc gens fàcils pel nostre país i per a la nostra cultura. El valor de la llibertat és irrenunciable el seu contravalor és la submissió!

Ignasi Caballé Caire
Ignasi Caballé Caire
Professor d’educació física i emprenedor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 17 = 25

Últimes notícies