L’entitat GEPEC-EdC i l’associació Salvem lo Burgar alerten de l’amenaça de nombrosos projectes d’energia renovable en tràmit per implantar-se en aquesta zona, la depressió entre la serra de Cardó-Boix i les muntanyes de Tivissa, un corredor ecològic per a l’avifauna entre el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre. A les 3 plantes solars (257 hectàrees), les 4 centrals eòliques (30 aerogeneradors de 200 metres d’altura) i les dues línies d’evacuació, s’hi podrien afegir 20 parcs eòlics (165 molins) i 4 plantes solars (225 ha) més, que temen que hi ha “sobre la taula” per construir-se al Burgar. Lamenten que es continuï perpetuant el mateix model d’explotació de recursos, d’aprofitament de les zones rurals i d’impacte sobre la biodiversitat.
El Perelló (Baix Ebre) va ser dels primers municipis de Catalunya en acollir centrals eòliques. Hi funcionen 72 aerogeneradors a les centrals Colladetes i Calobres, que juntes produeixen prop de 50 MW. L’any 2008, el president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar-hi el molí de vent més gran de Catalunya. Era el parc la Collada, que es va posar en marxa amb un únic aerogenerador de 140 metres. Aquell projecte va quedar aturat, però s’ha reactivat amb la construcció dos aerogeneradors de 200 metres d’altura –se’n preveia un tercer que de moment no s’ha aixecat-.
El projecte ha tirat endavant enmig de recursos, denúncies i obres aturades i represes, mentre es resolia la legalitat i la validesa de la llicència d’obres –així com els dubtes sobre un informe d’impacte ambiental publicat al DOGC el 2011-. Un particular, afectat directament per aquests nous molins de vent, manté i continua endavant amb un recurs contenciós administratiu contra aquesta segona fase de la central eòlica la Collada. GEPEC-EdC va batallar amb recursos de reposició al consistori perquè aquest projecte “amb 20 anys d’antiguitat” no continués. “Ha passat molt temps i les coses canvien“, ha insistit Jordi Buxonat, portaveu de l’entitat.
Primer de molts
Aquesta obra ha estat un mal presagi a la zona. Des de la base de la torre d’aquests dos grans aerogeneradors es pot observar tota la vall i les muntanyes del Burgar, “una de les regions més ben conservades del país“, per paisatge i biodiversitat, així com un corredor ecològic que forma part d’una àrea d’interès faunístic. Els ecologistes s’oposen a convertir el Burgar en “un macropolígon industrial d’infraestructures energètiques” i alerten del sacrifici que pot suposar per a espècies protegies i amenaçades.
Des de GEPEC-EdC insisteixen que el Burgar està envoltat d’espais protegits, PEIN i Xarxa Natura 2000, i s’hi poden trobar espècies com l’àliga daurada i l’àliga cuabarrada (tres i cinc parelles, respectivament), així com altres rapinyaires com el duc, l’òliba i el mussol comú. De fet, indiquen que és un lloc de pas de bona part de les planejadores rapinyaires emigrants que es poden veure a Catalunya, com ara el milà reial. Totes aquestes espècies són protegides, vulnerables o en perill d’extinció (el cas de l’àguila cuabarrada i el milà reial) a Catalunya, segons el nou catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida, aprovat l’any passat (Decret 172/2022).
Criteris relaxats
Amb l’anterior decret de renovables, el fet que els projectes poguessin tenir impacte sobre aquestes espècies d’aus era suficient justificació perquè la Ponència d’Energies Renovables els tombés en el tràmit de la consulta prèvia. Els ecologistes temen que aquests criteris s’hagin relaxat amb la modificació del decret 16/2019.
Segons el representant de GEPEC-EdC, Joaquim Estellé, el criteri de l’àguila cuabarrada encara és “prou ferm” per evitar els parcs eòlics, però el problema és que també s’estan concentrant projectes solars en les zones rústiques i rurals, quan el recurs del sol és equitatiu i igual també a les àrees metropolitanes -on es consumeix el 90% de l’energia produïda-.
“No és que l’àguila ho hagi de salvar, sinó que hem de salvar l’àguila“, ha reclamat Estellé. “Tot té un valor, també el paisatgístic és molt gran, però el que realment té un problema greu de conservació són les espècies i aus com el milà reial i l’àguila cuabarrada, que hem de salvaguardar“, ha afegit. Per a Estellé no es pot prendre com a exemple el model aragonès d’implantació energètica perquè s’estan registrant “mortalitats d’espècies que fan feredat“. “No aconseguirem canviar els efectes del canvi climàtic i acabarem perdent el que encara tenim, la biodiversitat“, ha reivindicat.
Zones despoblades
La falta de contestació social i el cost (barat) de comprar i explotar els sòls rústics són en bona part el motiu perquè les promotores eòliques es continuïn fixant en zones verges com el Burgar, un espai poc poblat, que fins fa ben poc “es trobava fora de les rutes de comunicació de persones i mercaderies més habituals“, i no ha patit transformacions.
Els ecologistes tampoc descarten que Tivissa (Ribera d’Ebre) hagi posat el focus sobre el Burgar en situar en aquesta zona els tres lots de terrenys municipals on, “de manera ordenada i controlada“, proposen que s’implantin els projectes de renovables. Tenen un dels termes municipals més grans de Catalunya, però justament per la llunyania de la zona al nucli de població, des de l’associació en defensa del Burgar recorden que s’han venut molts masos per a segones residències o allotjaments rurals que ara tota la zona està “humanitzada“.
Finques amb arbres arrencats
Prop de la carretera es veuen ja algunes finques amb els arbres o els ceps arrencats i es preveu que l’impacte també es farà notar en la vegetació natural, zones de bosc i altres àrees de matolls on abunda el margalló -espècie protegida a Catalunya- que s’hauran d’eliminar. Ramon Piñol, portaveu de Salvem Lo Burgar, denuncia que aquest és un model que repeteix els errors del consum, d’energia fòssil: “arrasar tot el recurs fins que s’acabi“. “Es carregaran la font d’ingressos principal dels municipis de la zona“, ha lamentat.
Des de Salvem lo Burgar ja preparen al·legacions per presentar a final d’aquest mes de gener a dos d’aquests parcs solars en tràmit i un d’eòlic mentre treballen per “mobilitzar la zona” del Perelló, Tivissa, Rasquera i l’Ametlla de Mar. Volen organitzar “alguna mena de proposta per fer més evident la repulsa per com es tracta el territori i la gent que hi viu“, que és la que manté i ajuda al territori a resistir contra amenaces com els incendis forestals.
