Dotze instal·lacions artístiques, ubicades en dotze municipis del territori ebrenc, aproparan els paisatges sonors característics de les Terres de l’Ebre. Cadascuna d’elles disposa d’un codi QR, que el públic en escanejar-lo amb el mòbil, el remetrà a una pista auditiva per a transportar-lo sonorament a un paisatge concret. Esta és la proposta cultural de l’Ebre, Música & Patrimoni, que els anys imparells, com és el cas d’enguany, va dedicar a l’eix musical i que es podran veure fins al setembre. Totes elles es complementaran amb propostes d’activitats efímeres vinculades a cada paisatge sonor propi.
En este cicle artístic hi participen dotze equipaments museístics i patrimonials ebrencs. Així, el Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta acollirà la proposta Paisatges sonors del riu Ebre: Llagüters i remeres, que fa valdre els sons dels vells llagüters de Mequinensa gravats el 1999, el toc documentat pel folklorista Joan Amades, contrastant amb les veus i les palades de les remeres d’Amposta.
El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, a Corbera d’Ebre, homenatjarà els desapareguts a la Batalla de l’Ebre amb Ossos com tiges que encara no han florit. Es tracta d’una proposta que, a través dels sons, vol mostrar el procés de treball que l’equip d’arqueòlegs ha estat desenvolupant des del desembre del 2020 a la fossa de Santa Magdalena. El Castell i el Refugi Antiaeri de Flix reivindicaran les Arrels festives flixanques, amb la Cavalcada de Reis -Reixos, al municipi-, la processó de l’Encontre, les cornetes dels armats i la Samaritana, els gegants, tambors, sardanes, les trobades amb amics i la música. A Freginals, serà el Centre d’Interpretació de la Serra de Montsià qui valorarà Els sons del treball de la pedra en sec, amb els cops de martell en picar les pedres per a retocar-les i acarar-les.
Els sons de les abelles i dels apicultors protagonitzaran la instal·lació sonora instal·lada al Centre d’Interpretació de la Serra de Godall, entre brunzits agitats d’estos insectes, l’efecte tranquil·litzador del bufador i el ritme compassat de la centrifugadora on es recull la mel. Els diferents sons produïts per l’acció d’embrinar, d’escoellar, de fer el cordell, de llatar, d’esmetxar, de cossis, d’envorar i d’ansar seran les que conformaran el paisatge sonor dels Sons Paumeros, que acollirà el Museu de la Pauma dels Mas de Barberans, reivindicant, així també, l’ofici de les llatadores -les dones que treballen la pauma. A més, al ritme de les raberes d’ovelles, els xiulits dels pastors cridant els gossos, la veu de les mares i els corders en retrobar-se al corral, des del Centre d’Interpretació Viure al poble ens endinsarem pels paisatges sonors campestres que encara conserva Masdenverge.
I no cal dir-ho, El so de la terrissa i els canterers seran els elements principals del paisatge sonor instal·lat al Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera; així com Els sons de la pesca a la mar de l’Ebre, com l’onatge, el vent, xorrar, el ritme frenètic descarregant caixes de peix, la llotja, ho seran al Museu de la Mar de l’Ebre de la Ràpita. A Sant Jaume d’Enveja, El pas de la barca i el pont del Passador, el motor de la barcassa, les veus i les músiques del barquer, el desembarcament dels vehicles evocaran als temps en què els habitants del Delta travessaven el riu Ebre.
I, com no podria ser d’altra manera, l’elaboració de l’oli i la cuina també havien de formar part d’este cicle artístic, de la mà del Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana, a Santa Bàrbara; així com al Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre d’Ulldecona ens transportarem a altres èpoques a través de l’expressió rupestre, les reverberacions i les campanes de l’església.
Totes estes activitats es complementaran amb altres actes efímers que proposen, per exemple, una ruta per la via verda del camí de Sirga, tallers lúdics sobre les abelles i l’elaboració de candeles amb cera d’abella, concerts d’havaneres, muntatges teatrals.
La idea d’este cicle va nàixer a partir d’un inventari de paisatges sonors fet pel Museu de les Terres de l’Ebre durant els últims 20 anys, amb la col·laboració de Vicent Matamoros, per la comarca del Montsià. Este material transformat s’ha convertit en propostes culturals, que, en paraules del director de l’equipament cultural, Àlex Farnós, “s’ha de gaudir amb els ulls tancats, perquè la imatge sonora és més potent que la visual”.
