EDITORIAL // La plataforma en Defensa de l’Ebre va celebrar el 2018 la seua majoria d’edat i enguany ha recordat el 20è aniversari de la seua constitució, un 15 de setembre en un acte sorprenentment multitudinari a l’auditori de Tortosa, en una imatge simptomàtica de l’èxit de convocatòria que assoliria l’entitat en els anys següents.
La plataforma, des d’aleshores, ha mantingut sempre el mateix discurs, des de la mateixa coherència ideològica, amb un fonament conservacionista en l’origen però amb una reivindicació de progrés per al territori en el fons, sempre a punt per a recordar que l’aigua de l’Ebre havia de servir i ha servit en algun cas per a enriquir altres territoris en detriment de l’emissor. Només cal veure el desenvolupament assolit en matèria industrial pel Camp de Tarragona a partir del 1989 quan s’aprova la llei del minitransvasament.
Però el que volem dir novament és que, si bé la lluita transmet una alerta ecologista, es tracta en el fons d’una crida a la supervivència no només física d’una terra deltaica, sinó també d’un model socioeconòmic i d’una manera de viure i moure’s pel territori. Per això, perquè el discurs de la PDE sempre ha anat més enllà de l’ecologisme i, sobretot, perquè ha estat capaç de marcar un punt d’inflexió en l’articulació identitària de les
