Viure en català

A les nostres terres viure en català és normal, però hem d’estar amatents. Llegia la setmana passada a l’Ebre un article de Roser Royo, en el que plasmava que la gent jove – per mimetisme o per inconsciència- empra moltes vegades barbarismes que no son propis de la nostra parla. Es planyia la periodista de la poca cura que hi ha a l’hora d’expressar-se correctament.

Justament, la setmana passada, estant en un acte multitudinari, també vaig tenir la mateixa sensació, donat que, alguns dels actuants, amb el micròfon a la mà, deien uns “después”  que em xiulaven les orelles. I ho van fer vàries vegades. Ja entenc que, dir “després” sembla dissonant o cursi, igual que, quan un personatge natural del territori a passat una temporada a la Catalunya vella i ens torna parlant català oriental, que ho trobem ridícul. Però, no és el cas. Hem de parlar a la manera d’aquí, però, amb correcció. Hem de ser curosos i esforçar-nos en el tracte que donem al nostre parlar. Ja està el català prou i massa bandejat per a què els propis parlants el maltractem. Penso, -i això és opinió particular- que si una persona és descuidada en la parla, em sembla talment com si vagi descuidada en el vestir i en la netedat personal.

Per la meua banda no dic mai “después”, i, si no vull dir “després”, dic: tot seguit, a continuació, en acabat, acabant això, finalitzat això. Tenim molts recursos per poder usar la nostra llengua de manera coherent.

Hi ha encara molts altres vicis, que hauríem de corregir en pro de preservar la nostra llengua.

Un altre dia en parlarem, si hi ha ocasió.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

87 + = 94

Últimes notícies