El dia 5 de desembre és el Dia Internacional del Voluntariat.
I què és el voluntariat? Què vol dir aquesta paraula que escoltem tantes vegades i a la qual, potser, no parem quasi cap atenció?
Segons el diccionari, voluntariat és acció, concretament: ”Acció de prestar un servei cívic o social dins el marc d’una entitat sense ànim de lucre, de manera lliure i voluntària i sense rebre a canvi cap tipus de remuneració econòmica…/… És un compromís d’actuació a favor de la societat i de la persona”.
Voilà! Una simple acció per ajudar i donar servei als altres sense rebre a canvi cap sou en forma de diners, diguem-ne. Tanmateix, parlem de no rebre cap remuneració econòmica i la persona voluntària en rep molts altres, de beneficis: l’empatia i la simpatia, l’afecte, l’agraïment, el reconeixement de moltes persones que reben els beneficis cívics o socials de la seua inestimable acció voluntària. Es creen amistats, apadrinaments, mentoratges; en definitiva, interaccions humanes que milloren la nostra qualitat de vida, tant dels que ajuden com dels que reben l’ajuda. I sovint són ajudes intangibles, no materials: simplement temps, afecte, solidaritat i amistat. Riqueses humanes que sovint són tan difícils d’aconseguir, però que el voluntariat dona i rep de forma recíproca.
És una idea simple, antiga com la Humanitat, però la realització no ho és tant. No totes les persones ni tots les organitzacions són capaces de donar i ajudar persones que ho necessiten gratuïtament.
El Voluntariat són bàsicament persones humanes, persones que són capaces de tenir empatia amb situacions difícils i amb persones víctimes d’injustícies. On allà molts giren la cara per no veure pobresa, malaltia, desigualtat, injustícia, les persones voluntàries s’atansen, comprenen i ajuden de forma altruista.
A vegades, són persones que provenen dels mateixos col·lectius, també vulnerables i pobres, però que tenen una gran capacitat solidària, una gran entrega social envers el seu col·lectiu i envers els altres. La Humanitat ha pogut superar guerres, fam, malalties i desastres gràcies a la solidaritat, a l’ajuda mútua de grups i persones que s’han posat a treballar sense qui ningú els ho hagi ordenat, per iniciativa pròpia.
Només cal mirar al nostre voltant en sentit ampli i segur que trobarem una forma de donar i d’ajudar. A vegades, dins de la família, de l’escola, del barri o del país.
Dins de la religió, es predica el proïsme també: “l’amor als altres”, “estima els altres com a tu mateix”, però no estic segura que aquest proïsme siga completament gratuït. Una cosa és ajudar els altres sense jutjar-los per la seua condició, ètnia, religió, cultura o costums i l’altra és voler assimilar-los a la religió pròpia. Crec que és diametralment oposat el voluntariat a l’apostolat.
Als USA tenen una frase també: “No preguntes que pot fer el teu país per tu, pregunta’t que pots fer tu pel teu país”. Si no fos perquè a vegades la traducció pràctica d’aquestes paraules en aquell país és en l’àmbit militar, hi estaria d’acord. En el nostre país, per exemple, tindria molt més sentit. Sovint ens queixem de tot i no fem res per canviar les tornes.
Per acabar, el voluntariat no soluciona les injustícies estructurals – i no ha de substituir les necessàries mesures socials i econòmiques-, però, com a persones individuals, ens dona una gran oportunitat per créixer i millorar com a humans, de posar el nostre gra d’arena per millorar la nostra societat, per donar algun servei a la societat diversa a la qual pertanyem, per incrementar la nostra humanitat, en definitiva.
De veritat, amb alguna BO, bona acció al dia, obtindrem una riquesa impagable amb diners. De vegades, són BO simples i senzilles, com ajudar a portar una bossa a una iaia. De vegades, són BO que necessiten emprar més esforç i continuïtat. Mirem al nostre voltant, escollim què podem fer i fem-ho. Farem accions reals, interaccions humanes reals que ens aportaran riquesa i amplitud.
Perdoneu, vaig ser noia escolta (boy scout) i em van ensenyar a fer una BO cada dia. Bé, tot i que no soc ni millor ni pitjor que qualsevol, sempre intento fer “tant com puc” i, la veritat, em sento bé fent alguna cosa que no siga només per a mi.
