Tants anys després la Generació Beat cavalca de nou. Així ho confirma l’aparició d’un llibre que retrata a William Burroughs, el gurú d’aquest grup que va sacsejar la consciència americana anys després de l’acabament de la Segona Guerra Mundial.
Efectivament, els beats eren un grup d’amics que estaven en contra del sistema de vida americà i que tenia com a cap visible a Jack Kerouac. Consideraven que aquesta vida era supèrflua i no tenia vitalitat per a oferir alguna cosa, algun al·licient a la seva joventut. En aquest grup també destacaven, entre altres, Allen Ginsberg i Neal Cassidy. Una gent que sempre estava en acció i en contra del conformisme i l’única forma de fer-ho era mantenir-se al marge i fugir. D’aquesta forma va néixer On the road (A la carretera), la novel·la que ha estat considerada com la bíblia d’aquesta joventut. La majoria d’ells van arribar a ser escriptors tot i la mediocritat d’alguns dels seus textos, però les seves obres no han parat d’editar-se, sobretot A la carretera, que continua venent-se a tot el món.
Ara ens arriba a càrrec de l’escriptor italià Alessandro Angeli El espíritu del mal. La parábola lisérgica de William Burroughs (El Doctor Sax ediciones), en una excel·lent traducció d’Eduardo Margaretto, el valencià assentat a la Ràpita que s’ha convertit en un dels màxims impulsors de la cultura rapitenca. El llibre és molt original. El podem qualificar d’una autobiografia de ficció, ja que el seu autor, com se sol dir en l’argot literari “s’ha posat en la pell del personatge”, en què la ficció i la realitat s’uneixen per oferir-nos una magnífica obra, o com la ficció s’aproxima a la realitat. D’aquesta forma el llibre està estructurat en diversos capítols —de fet, es pot llegir com si fos una novel·la— que retraten en primera persona la turmentada vida de l’escriptor de Nova York, que culmina en la nit en què Burroughs mata la seva esposa Joan Vollmer mentre jugaven i imitaven a Guillermo Tell i la fatídica poma. La manca de punteria va fer que la bala se l’incrustés al front, provocant-li la mort. Tots els capítols són molt interessants i descriuen amb vivacitat com era la vida d’aquests visionaris, que trobarien en la carretera la seva conducta mitjançant els desplaçaments per tot el país amb incursions a Mèxic: la coneixença de Burroughs amb els seus Companys de generació; la seva infantesa al col·legi, on li contaven històries que l’espantaven; com amb els seus amics van anar a una festa i el cantant imitava a Frank Sinatra; els seus enamoraments amb nois joves; com es va desintoxicar de la droga…, els viatges per tot el país; com va anar a la selva amazònica equatoriana per a localitzar a un botànic americà a la recerca de yagé, l’al·lucinogen dels santeros; és a dir, va portar una vida allunyada dels cànons que regien en aquell moment la vida als Estats Units.
Independentment d’aquesta classe de vida, va escriure obres que, encara avui, continuen vigents. El sol fet que una editorial valenciana, dirigida per un italià de Torino anomenat Gabriele Nero, publiqui ara una obra sobre ell, ens ho confirma plenament. Aquesta generació continua estant d’actualitat, i, segons estadístiques, On the Road, als Estats Units és el llibre més venut després de la Bíblia i també el més robat a biblioteques i llibreries. Per a bé o per a mal, aquesta generació continua despertant l’interès de molts joves a tot el món.
El llibre d’Angeli no escatima escabrosos fragments d’autodestrucció, però els subordina a l’explicació literària del seu protagonista.
El almuerzo desnudo, la novel·la més coneguda de Burroughs, va ser portada al cinema el 1991 dirigida per David Cronenberg, on adaptava de forma molt personal aquesta obra, protagonitzada, entre altres, per Peter Weller i Ian Holms.
