Malauradament, el llop ja ha arribat i s’ha emportat el pare (Ian Wilmut, científic britànic mort als 79 anys) de l’ovella més popular de la història.
L’ovella Dolly (1996 – 2003) va ser el primer mamífer clonat satisfactòriament a partir d’una cèl·lula adulta. El nom Dolly fou en honor de Dolly Parton i els seus pits, ja que l’ovella va ser clonada a partir d’una glàndula mamària d’una ovella adulta. La Dolly -la que no és ovella- és una prestigiosa cantant, compositora, actriu i narradora estatunidenca que té 77 anys.
L’ovella Dolly va morir amb només 6 anys (l’esperança de vida de les ovelles d’aquesta raça és justament el doble). El seu cos dissecat i per tal de recordar aquesta fita científica es troba al Museu Nacional d’Escòcia (Edimburg).
El cas de l’ovella Dolly va despertar moltes pors i dubtes morals. Fins al punt que l’any següent del naixement de Dolly (l’ovella), la UNESCO va crear la Declaració Universal sobre el Genoma Humà que prohibeix explícitament la clonació de persones. S’ha de dir que Wilmut
s’havia posicionat clarament en contra de la clonació de ser humans. Però la ciència ha seguit experimentant en clonació de mamífers. Una empresa biotecnològica xinesa va clonar el 2022 per primera vegada un exemplar de llop àrtic (anomenat Maya), animal catalogat d’una espècie amenaçada.
El perfeccionament de la clonació gràcies als avenços en enginyeria genètica i altres ciències de l’àmbit de la biologia i la química, proporcionen eines per al tractament de patologies i malalties a través del clonatge de cèl·lules mare, que han de ser preses d’embrions humans fecundats al laboratori. Aquests embrions no tenen el potencial per a convertir-se en persones.
De la clonació d’una ovella a la clonació d’un llop. Curiosa coincidència científica tenint en compte la mala relació ancestral que hi ha hagut sempre entre el caçador (llop) i la presa (ovella).
El Costumari Català, obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades, parla de la creença popular que els llops no poden resistir la música i fugen espantats. Pot ser en aquesta línia, el compositor rus Prokófiev va escriure l’any 1936 el primer conte musical per a nens Pere i el llop. Aquest tradicional conte ensenya als nens que la mentida i les burles es poden girar contra un mateix i fer mal als altres.
Però el projecte de Wilmut tenia una vessant eminentment científica i no literària/musical. Va ser el fet de crear ovelles genèticament modificades perquè poguessin produir llet amb proteïnes utilitzades per tractar malalties humanes.
La llegenda de l’antiga Roma parla d’una lloba que va alletar Ròmul i Rem. Pot ser l’ovella i el llop són dos animals que estan més a prop del que la literatura manifesta. Descansa en pau Ian Wilmut!