Xavier Garcia no deixa de sorprendre’ns. Acaba de publicar un llibre, Oponents, que, com diu el subtítol, és un assaig biogràfic de les moltes resistències que hi ha hagut al llarg del segle XX, i una bona prova d’això és el pròleg del mateix Garcia, que ens dona unes pistes del que trobarà el lector quan s’enfronti a la seva lectura. El llibre té la virtut d’introduir-se en el pensament de molts dels seus protagonistes; de tots aquells que, des de la seva lluita personal, han volgut canviar el curs de la Història. D’aquesta forma, la part occidental del nostre territori (les terres de Ponent lleidatanes) es converteixen en l’objectiu del seu estudi, que va començar anys enrere, quan, de jovenet, en el seu itinerari periodístic va interessar-se per tot el que succeïa a Catalunya, i en aquest cas concret per les comarques de Lleida, que, ara, en aquest moment trasllada a la literatura per tal que coneguem una mica millor aquesta part de Catalunya, un xic oblidada per tots aquells que, des de la costa mediterrània, han preferit mirar més enllà de la mar llatina.
D’aquesta forma la correspondència entre Artur Bladé i Joan Baptista Xuriguera, per a mi la part més contundent i seleccionadora de l’obra, es veu completada per altres estudis que ens parlen de la Lleida lluitadora i els seus homes més representatius, tots aquells, que, en la dictadura i actualment, continuen escrivint la història per aconseguir una Catalunya -i un món- millor.
És la Catalunya no oficial, ens dius Garcia: L’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’estada de Bladé a Balaguer, la cançó de Ponent a Guissona, la Unió de Pagesos a Lleida, Esteve Albert i Vicent Garcia, els lleidatans nacionalistes d’Esquerra, Joan Lluís a Rialb, el rèquiem per Tiurana… En definitiva, els homes lleidatans que han volgut aconseguir el bo i millor per a la seva terra.
He dit abans que la correspondència entre Bladé i Xuriguera m’ha impactat i es pot considerar tota una síntesi del llibre. No és solament la lluita de molts lleidatans pel seu destí personal i el de Catalunya; és, també, història, geografia i literatura. D’aquesta forma, l’obra està repleta de llibres que ens parlen de les desgràcies de Catalunya i el que s’hagués pogut fer i mai es va fer. Les referències a les nombroses personalitats lleidatanes a les quals el franquisme va arrabassar bona part de la seva joventut i els va condemnar a l’exili, i Bladé i Xuriguera, lamentablement, no van ser una excepció. El capítol dedicat a l’exili és colpidor. Jo vaig tenir ocasió de llegir L’exiliada de Bladé -un dels grans llibres catalans del segle XX- que en va fer a mans el mateix Garcia (amb una introducció impagable) i la constant insistència d’Albert Manent per tal que els exiliats escrivissin les seves memòries. Voldria recordar a un gran catalanista de la Seu d’Urgell, Joan Sansa, que avui dia té familiars a la Ràpita i al que Josep Tarradellas va presentar a Bladé a París. Hi ha moments que se’t fa un nus a la gola al llegir certs episodis que molts lectors desconeixien. Tal és la intensitat i la passió que ha posat Xavier Garcia en benefici del lector.
Tan Bladé com Xuriguera, amb la seva correspondència, ens donen una gran lliçó sobre bona part del criminal segle XX, i és molt interessant el que opinen sobre Europa i el món. D’aquesta forma Xuriguera creu que Europa ha perdut el nord i que el futur del món dependrà de la Xina i del Brasil, i Bladé recorda que Oscar Spengler creia que Europa està en decadència. L’epistolari està farcit de referències personals amb un pensament que es va avançar al seu temps.
Un magnífic autor i un llibre imprescindible -sobretot per a les noves generacions- per tots aquells que es vulguin aproximar a una època feliçment superada, però que, encara avui, ensenya les dents i les vísceres. A tall d’exemple, el pròleg del llibre fou escrit per Xavier Garcia mentre Rússia envaïa Ucraïna.
