El conflicte per intentar recuperar per a Xerta l’edifici industrial més antic de les Terres de l’Ebre ja està “en una nova pantalla”, més favorable als interessos persistents de l’Ajuntament i del poble, segons expressa l’alcalde Roger Aviñó.
A còpia de pressionar, l’Ajuntament, que l’estiu del 2022 va estar a punt de llençar la tovallola, va aconseguir agilitar l’informe favorable de la CHE per a fer la modificació del planejament urbanístic per a convertir-lo en equipament públic i aleshores iniciar l’expedient d’expropiació.
Ara, Xerta enviarà en breu l’expedient d’expropiació al Jurat d’expropiacions -inclou la presidenta de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, Susanna Margalef- i l’organisme, adscrit a la Generalitat, ha d’avalar el preu simbòlic proposat pel consistori, 10.000 euros, que es dipositarien en una caixa de consignació de la Generalitat, ja que a l’altra part no hi ha ningú perquè el molí era propietat de la Reial Companyia de Canalitzacions de l’Ebre i està inactiva des dels anys 90. Per tant, és previsible que l’Ajuntament tinga el camí aplanat en este sentit i una volta l’edifici puga ser de propietat municipal -l’alcalde calcula que serà un fet cap a l’estiu- s’hi puga aplicar un projecte d’apuntalament i consolidació de l’edifici, redactat per l’Institut de Desenvolupament de les Terres de l’Ebre (IDECE) i que s’ha d’executar de manera urgent perquè no caiga, amb una inversió d’uns 360.000 euros. Xerta està en converses amb la Diputació de Tarragona i amb altres institucions per a buscar finançament per a rehabilitar-lo i està negociant amb el Departament de Cultura de la Generalitat passar la catalogació del monument de bé cultural d’interès local (BCIL), declarat pel Consell Comarcal del Baix Ebre el 2009, a bé cultural d’interès nacional (BCIN), segons explica l’alcalde al setmanari l’ebre. Este tràmit trigaria més d’un any, però obre les portes a rebre ajuts del 2 % Cultural estatal.
El molí és una de les poques edificacions industrials que queden del Renaixement al territori i una reivindicació de fa molts anys del poble de Xerta és recuperar-lo. L’Ajuntament de Tortosa va construir el molí en ple Renaixement, el 1575.
El projecte d’apuntalament va ser un compromís adquirit per l’IDECE perquè Xerta no s’oposés a la construcció de la rampa de peixos migradors -sobretot l’esturió- que s’està habilitant, més lentament del que es preveia, al ressalt de l’assut, a la banda que tot just toca a l’antic molí, com a culminació del MigratoEbre.
Salvació i usos
L’objectiu primer és l’expropiació i la salvació del molí, que sembla que són a tocar, i aleshores el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) elaboraria un pla d’acció sobre el molí de l’assut i els usos que se li podrien donar, que són limitats per la seua ubicació al costat del riu, gairebé dins del riu. “El que volem valorar és fer-hi una petita central hidroelèctrica, un ús que ja va tenir en el passat, i aprofitar l’electricitat generada per al poble. Vendre l’energia també seria una manera de tenir un retorn econòmic”, detalla l’alcalde del poble, Aviñó, d’ERC. A banda dels industrials, podria incloure usos museístics, com ara un centre d’interpretació. “El que no es podria fer és un hotel”, exemplifica Avinyó.
L’altre hàndicap a treballar seria l’accés, “perquè quan es va fer la central hidroelèctrica va quedar tallat” i ara només s’hi pot fer cap a través de la passarel·la de la central.
S’hauria de buscar una solució definitiva, però “anem pas a pas”. De moment, Xerta pot anar al Registre de la Propietat i fer-lo seu per un preu irrisori. “Jo ara estic més esperançat que mai. Este any podria ser el punt d’inflexió i després la declaració com a BCIN podria ser l’empenta definitiva”, diu Aviñó. Ara, la CHE ja avisa que el dia que s’hi faça qualsevol millora, s’ha de tornar a demanar permís a la Conferència, que no acostuma a respondre amb celeritat.
