HomeEntrevistes"El pronòstic a l'Ebre és més favorable però només ho continuarà sent...

“El pronòstic a l’Ebre és més favorable però només ho continuarà sent si complim les mesures d’aïllament”

Conrad Casas és el subdirector general de Coordinació de Salut Pública a Tarragona i Terres de l’Ebre. Ens atén telefònicament en ple creixement dels diferents brots de contagi per coronavirus a Catalunya. Amb el matís que la situació a l’Ebre sembla estar de moment sota control, però amb una crida ineludible a mantenir les normes de confinament perquè això continue sent així i es puga assolir el pic d’infeccions, encara per arribar, sense col·lapsar el sistema sanitari territorial.

Pregunta: Quina valoració fa de la situació actual per l’afectació de la pandèmia del coronavirus a les Terres de l’Ebre?

Resposta: Continuem estant en un dels moments més complicats, de creixement de la corba epidèmica sense arribar al cim. Preveiem que encara trigarem uns quants dies a arribar-hi. Tenim més de 3.300 casos a Catalunya, amb més de 80 morts. A les Terres de l’Ebre, teníem fins ahir 16 casos positius, inclosos dos professionals sanitaris, amb 10 persones ingressades a l’hospital, 4 de les quals a la unitat de cures intensives. Ja s’esperava un degoteig de casos i continuarà havent-hi. El més difícil és saber si es tracta de casos del mateix brot o que s’han contagiat en un altre lloc. Estem intentant determinar la cadena de contagi i esperem que la situació a les Terres de l’Ebre no empitjore més del que hauríem d’esperar.

Pregunta: Semblen pocs casos, els detectats a les comarques ebrenques. Si més no el ritme de detecció no té un creixement exponencial com a altres llocs.

Resposta: Fent la comparativa amb altres territoris, tenim menys casos i el creixement no és exponencial, certament. A Catalunya s’han arribat a detectar més de 550 casos nous en un dia. Aquí hauríem d’estar doblant casos cada dia i no és així ni ho esperem.

Pregunta: A què es deu esta tendència diferencial? Per què ha estat més efectiva la contenció aquí?

Resposta: Poden ser diversos factors. El nombre de població menor i la menor densitat i el fet que s’haja aconseguit limitar molt els desplaçaments de gent que podia provenir de llocs amb transmissió comunitària, o el fet que s’hagen pogut respectar més les mesures de confinament…Però hem de tenir clar que el pronòstic només continuarà sent més favorable a les Terres de l’Ebre si mantenim les mesures d’aïllament i sortim només per reposar menjar, comprar medicaments o tenir cura d’altres persones que necessiten la nostra atenció. Si continuem sent estrictes, potser en 15 dies podem començar a respirar més tranquils.

Pregunta: El pic futur de la corba epidèmica en quants positius confirmats es pot traduir a l’Ebre? Quants positius s’han previst?

Resposta: És difícil predir-ho. El que hi ha són estimacions i ho hem de seguir dia a dia. No m’atreviria a donar una xifra, però si en els dies que portem hem detectat 16 casos, una xifra òptima seria no allunyar-nos molt de la trentena. Però és una estimació sense massa rigor.

Pregunta: En tot cas parlem de casos confirmats als quals s’ha fet la prova. No s’està fent el test ni de bon tros a tothom que té símptomes i que està a casa seua en aïllament.

Resposta: Certament, les xifres que donem són casos de gent a qui s’ha practicat la prova analítica per la tècnica del pcr i ha donat positiu. Actualment, no fem proves als contagis que estan en aïllament domiciliari, per poder reservar les proves per a professionals sanitaris o per als malalts crítics. És difícil saber ara mateix quants casos reals tenim. És un virus nou i com a virus té una gran capacitat de transmissió aèria, a través de les gotícules que emetem quan respirem o tossint. Fàcilment, quan s’acabe l’epidèmia i analitzem les dades, potser tindrem un 70% o un 80% de la població que haurà passat la malaltia i que bé no haurà desenvolupat símptomes o hauran estat símptomes molt lleugers.

Pregunta: Per què no es fan més testos, si és el que recomana l’OMS?

Resposta: Per la falta de disponibilitat de kits, per la capacitat limitada dels laboratoris per poder-los fer i per la limitació logística d’anar a recollir les mostres als domicilis. Per això hem d’anar prioritzant els recursos que tenim en este moment i es fa una reserva per a protegir els professionals sanitaris, les persones que desenvolupen patologies greus i els cossos essencials, de protecció civil, etcètera. Qui té simptomatologia lleu, s’ha de confinar a casa i se li farà el seguiment a través del centre de primària. Si la simptomatologia empitjora i té problemes respiratoris, ha de contactar amb el centre de primària o amb el 061 i es valorarà l’ingrès en un centre sanitari.

Pregunta: Però a tots els professionals sanitaris tampoc no se’ls practica el test. Se’ls aïlla. No seria millor fer-los la prova i si donen negatiu, podrien continuar operatius?

Resposta: Si es fa el test els primers dies posteriors a un possible contagi no té massa sentit perquè potser que pel nivell d’anticossos encara no s’haja desenvolupat la malaltia i done lloc a falsos negatius. El que s’està fent amb els professionals sanitaris en aïllament, és fer-los una determinació analítica als set dies i si aleshores dona negatiu, es poden reincorporar als seus llocs de treball, extremant les mesures de precaució .

Pregunta: Hi ha la previsió que a les Terres de l’Ebre el sistema puga entrar en estrès o puguen fer falta llits? Hi ha prou material d’autoprotecció per als sanitaris?

Resposta: Tant pel que fa a la situació de material de protecció com a la disponibilitat de llits de cures intensives o per a atendre malalts crítics, la coordinació entre el CatSalut i els hospitals privats fa que ara mateix no tinguem cap semàfor en vermell enlloc per falta de llits o falta de material. El sistema el tenim preparat a l’espera del que puga passar els propers dies amb l’ingrès de nous contagiats. Hem tingut una setmana per reorganitzar tots els dispositius assistencials per fer front al pic dels propers dies.

Pregunta: La situació a Catalunya i a Espanya és en tot cas prou delicada. No tenen la sensació entre responsables d’estratègia que s’hauria pogut evitar si s’haguessen pres abans mesures dràstiques?

Resposta: Quan mirem els esdeveniments cap enrere és més fàcil. Però amb una malaltia que és nova, que desconeixem ben bé com es comporta i de la qual anem aprenent cada dia, és molt complicat prendre les mesures adequades en el moment oportú. El que s’ha intentat ha estat consensuar al màxim les mesures amb professionals, experts i científics i aplicar-les quan hem cregut que era el millor moment. Si haguéssem sabut abans que arribaria tan ràpidament esta situació que els models matemàtics preveien que potser hi arribaríem, s’haurien pogut prendre mesures de confinament molt més dràstiques, però això ho veiem ara. Són decisions complicades que cal ponderar perquè afecten molt el teixit productiu, econòmic i social.

Gràcies per atendre’ns.

M’agradaria insistir que el fet que la situació al territori siga millor que en altres llocs no ha de ser una excusa per a relaxar les mesures de confinament. Tot just estem més bé perquè ho hem fet bé. Doncs, fem-ho més que mai i siguem estrictes, perquè és pel bé de cadascú i de tots i per protegir col·lectius vulnerables com les persones grans.

 

 

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

7 + 1 =

Últimes notícies