Un comiat mai no és fàcil, però dimecres passat, a Jesús, en vam viure un de molt especial. Acomiadar Jordi Brull a la Sala Jordi Brull va ser un dels moments més emotius que viurem entre aquelles quatre parets. Una sessió plenària amb sentiments diversos i contraposats que van materialitzar una decisió presa des de feia temps i que per voluntat pròpia, i no perquè les urnes l’hagen obligat, han “apartat” Jordi de l’equip de govern de l’EMD de Jesús després de quinze anys d’activitat plena pel poble i per al poble.
Permeteu-me aquestes línies per parlar en nom de molta gent que ha format part del nostre projecte polític i, per tant, no ho faig només com a actual portaveu de l’equip de govern de l’EMD de Jesús. Ho faig com a portaveu d’un equip de persones que fa molts anys que treballa per aquest poble, amb clara voluntat de servei i amb la il·lusió de fer-lo créixer i avançar. Sembla que alguns no ho entenen o, fins i tot, sembla que ho usen com a eina per criticar, però és que nosaltres certament som hereus d’un projecte que ve de lluny i que vol anar encara més enllà. I en aquest projecte hi trobem grans persones que ens han ensenyat a estimar el poble. Si això per a alguns és ser hereus, com si fos pejoratiu, doncs ho som. Amb orgull i amb el cap ben alt, faltaria més. I si no, que li ho pregunten a Jordi ara que s’ha acomiadat d’aquesta etapa que l’ha fet servir el poble amb la mateixa dignitat que durant uns anys ho va fer son pare, que va plantar en ell una llavor de sentiments com a català i com a jesusenc que ha sabut fer créixer i contagiar a tothom qui ha estat a la seua vora.
Quinze anys es diuen ràpid: són més de 5.400 dies de la seua vida, del seu temps, dedicats a les jesusenques i als jesusencs i, en especial, als jóvens del nostre poble (penyes, colles, quintos, haimes…), i ho ha fet amb la complicitat dels seus, que l’han respectat i l’han acompanyat en aquest camí. Jesús ha canviat amb Jordi i Jordi ha canviat amb Jesús. Ara que la política passa sovint per moments de poc prestigi, val la pena que posem en valor la tasca dels regidors de proximitat i per vocació de servei.
Un 20 de maig de 2004, per suplir Víctor Ferrando, començava l’aventura de Jordi Brull a la casa del poble, acompanyat de Pere Panisello, Javier Sol, Dolors Queralt i José Sales i tres anys més tard, el 2007, la família va créixer amb Susanna Gómez i Cinta Caubet. L’any 2011, tornà a l’EMD Víctor i s’hi acomiadà Cinta, i el 2015 hi vam arribar tres noves incorporacions: Josep Pere Puig, Eva Marro i servidora i vam dir adeu a Pere, Javier, Dolors i José. Amb tots Jordi ha compartit moments de treball, reunions, decisions, cabòries… i infinitat de vivències.
Els que el coneixem sabem que el 2015, amb el relleu de Pere a l’alcaldia de l’EMD, havia trobat l’ocasió per marxar cap a casa i esperem que s’haja donat les gràcies infinitat de vegades per haver continuat quatre anys més. Amb Víctor com a nou cap de llista no tenia escapatòria i per al nou equip, del qual en soc portaveu, ha estat un luxe compartir amb ell tot el que hem viscut. Fins i tot aquells moments en què rient li hem hagut de dir: “ets un llaga!” Marxa el jugador més veterà de l’equip i la més jove (tot i que ara hem tingut una nova incorporació que ja mha desbancat!), en nom de tots els que ja he anomenat i també en nom de Manu, Pere i Alba, està orgullosíssima de poder-li dir públicament: gràcies, gràcies i més gràcies. Pel que ha fet mentre “remugava”, pel que fa mentre “remuga” i pel que farà mentre “remugarà”.
Li deixem fer una passa llarga al costat durant el temps que necessite, però sap que de tant en tant una veueta interior li anirà dient: només JUNTS sumem per Jesús. I l’estarem esperant, amb els braços oberts, per continuar entre papers, entre borrasses, entre tanques grogues, entre confeti, entre taules per a parar, entre mil temes i mil coses i, sobretot, entre infinitat de riures per compartir. Esta història no ha acabat, només diu: continuarà. Si el nom Jordi Brull ja estava escrit en un lloc preferent de la història del nostre poble, ara se subratlla i es posa en negreta perquè ja en tenim dos, dos grans servidors públics: Jordi Brull Martínez i Jordi Brull Royo.
Abraceu-lo, feliciteu-lo i doneu-li les gràcies per tot i per tant.
T’estimem, Jordi!
