HomeOpinióFirmes setmanarilebre.cat23 de març: les raons d’una vaga per l’escola en català

23 de març: les raons d’una vaga per l’escola en català

Vaga perquè l’execució de la sentència del mínim del 25 % de castellà és imminent. Després que el Tribunal Suprem no acceptés al recurs de cassació que va presentar la Generalitat sobre la sentència del TSJC que obligava a impartir un mínim del 25 % de l’horari lectiu en castellà, al Departament se li va notificar que havia de complir la sentència en un termini màxim de 50 dies. Aquest termini s’acaba a finals d’aquest mes de març i serà d’obligat compliment per part dels centres educatius. El 23-M serà una bona oportunitat per a mostrar l’oposició que hi ha tant al món educatiu com a la societat a una sentència que, de facto, liquida la immersió.

Vaga perquè la sentència del 25 % és arbitrària i només acatem les lleis pròpies.
Reconeixem com a pròpies les decisions que pren sobiranament el Parlament de Catalunya, que ja ha legislat la qüestió lingüística a les aules. És inacceptable que el que ha estat perfectament legal i normal durant 30 anys, d’un dia per l’altre deixi de ser-ho per culpa de les pressions de sectors socials extremistes i anticatalans.

Vaga perquè el Departament ha de deixar de mirar a una altra banda en aquesta qüestió. Després que el mateix conseller Cambray fes públiques algunes dades que tenia el Departament d’Educació, com per exemple que només el 46 % dels mestres i professors manté el català amb els alumnes sempre i en tots els casos, o que la prioritat en l’ús del català entre els alumnes s’ha reduït en 15 anys del 67 % al 21 %, pensem que és l’hora d’actuar. No n’hi ha prou amb un encara nebulós “Pla d’Impuls de la llengua catalana” als centres educatius. Cal que el Departament controli (si cal, via Inspecció) el compliment de la vehicularitat del català als centres, i que ofereixi formació sociolingüística als docents perquè entenguin què és la immersió, per què es va crear i per què és bo que la duguin a terme.

Vaga perquè no acceptarem que el Departament liquidi la immersió amb paraules altisonants. Darrerament, s’han publicat documents de caire curricular amb un contingut que ens sembla molt preocupant. Tot i utilitzar paraules altisonants, com plurilingüisme i interculturalitat, o tractament integrat de llengües, si en mirem la lletra petita veiem que es dona autonomia als centres per a decidir el seu model lingüístic (la qual cosa trenca la idea d’immersió al conjunt del país) i adaptar-lo al seu entorn. Això pot voler dir, per exemple, que a les zones metropolitanes s’hi continuïn fent moltes classes en castellà per “l’entorn”, però que es pretengui que en zones més catalanitzades es faci més castellà també pel mateix, per “l’entorn”, amb arguments contradictoris. La “flexibilització” de la immersió de què fa temps que parla el PSC, i que sembla que han fet pròpia els partits independentistes del Govern, és pròpiament una liquidació d’aquesta i és, segurament, la via amb la qual s’acatarà, sense que es noti massa, l’obligació del mínim del 25 % de castellà. Ens oposem fermament a aquests tripijocs conceptuals.

Vaga perquè no ens conformem amb una simple al·lusió a la immersió: aspirem a un desacatament massiu. Hi ha altres vagues en marxa (la dels cinc dies, per exemple) que fan un esment a la defensa genèrica de la immersió, com un ítem més. Això, tant a la Intersindical com a la resta d’organitzacions convocants del dia 23-M (USTEC, SEPC i COS), no ens sembla en absolut suficient de cara a defensar el sistema lingüístic de què lliurement ens hem dotat com a societat. Cal una pressió social forta que s’oposi específicament a aquesta agressió.

Vaga perquè la immersió és el millor mètode d’aprenentatge i convivència en una societat diversa. 20En una societat diversa pel que fa a orígens i llengües com la nostra, i tenint en compte que la llengua catalana ha estat perseguida i minoritzada els darrers 300 anys, considerem que la immersió és el millor sistema perquè tots els alumnes aprenguin la llengua dominant (el castellà) i la llengua subordinada (el català) en igualtat de condicions. Una persona només pot ser lliure de parlar una llengua o una altra, és a dir, de triar, si les domina totes dues de la mateixa manera. Altrament, el que fem és condemnar-la al monolingüisme. Només la immersió pot garantir aquest domini.

Gerard Furest Dalmau
Gerard Furest Dalmau
coordinador del Grup de Llengua de la Sectorial d’Educació de la Intersindical-CSCort
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

3 + 6 =

Últimes notícies