Va ser Jorge Luis Borges qui en una ocasió va dir que molts escriptors necessitaven moltes pàgines per a descriure fets i situacions que es podien fer en molts menys espai per tal que arribessin als lectors de forma més fluida i fàcil de comprendre. Això ho dic perquè després d’haver llegit l’últim Premi Literari Sebastià Juan Arbó concedit a Montse Boldú (Amor en blau i negre) -102 pàgines extraordinàries- m’han vingut a la memòria aquestes paraules per a descobrir una autora que amb anterioritat havia publicat una magnífica obra de poesia titulada Vestit de flors per a una dona nua, que li va valer el Premi de Poesia del Perelló l’any 2016, a part d’altres guardons poètics guanyats a Olot i Mollet del Vallès.
En aquesta primera novel·la ens endinsem en la ciutat de Vinaròs durant la Guerra Civil, amb uns personatges que pateixen els efectes psicològics del franquisme, i com aquest condiciona les seves vides. D’aquesta forma la complexitat argumental fa que molts d’ells intenten escapar d’una realitat tremendament miserable. El començament de la novel·la ja dona unes pistes que condueixen molts d’ells a viure una vida que, en altres circumstàncies, no s’hauria produït. És impactant quan descobreixes que el nen Miquelet, de vuit anys, és trobat en un edifici abandonat amb el ventre obert que pareixia un ‘cràter’. Qui havia matat aquell nen que era tot bondat i innocència? La sorpresa i el seu autor els trobarem al final del relat. El matrimoni format pel doctor Perelló, el pare del nen Ernest, l’inseparable amic del Miquelet i la seva dona formen un tàndem molt especial que es veu enriquit quan els visita la tieta Remei, i tot d’una es descobreix que el doctor Perelló té una aventura sexual amb una senyora que té un “cul rodó i contundent”. Només la consistència i la curiositat infantil del petit Ernest descobriran que el seu pare, el respectat metge, va tots els dijous a la tarda, de forma secreta, a visitar Teresa, que així es diu la xicota que ha entrat a la seva vida.
A la novel·la passen moltes més coses, i la quotidianitat es veu trencada i soscavada per elements aliens als personatges, tots ells, a pesar de les adversitats, d’una riquesa commovedora; i el petit Ernest, amb l’ombra del seu amic assassinat, un crim durant la Guerra Civil del qual mai es va descobrir l’autor.
El petit Ernest és el personatge principal, i, per a mi, el millor de la novel·la, justament, quan a espatlles del seu pare, intenta esbrinar la sexualitat a través de la Teresa, quan el fa entrar en el món dels adults i el fa despertar a la vida. Quan és vell i té 90 anys, malalt i en un hospital, explica aquesta vida al seu company d’habitació, Baltasar, en què desgrana episodis del seu món, des de la infància fins a una vellesa que es veurà sacsejada per uns pensaments que posen a prova la seva complexitat; i és aquí precisament quan descobrim què va passar realment amb el seu amiguet Miquelet i com va ser assassinat, cosa que obliga el lector a deixar escapar un “oooh” d’horror, estupor i incredulitat.
Montse Boldú, tot i ser la seva primera novel·la, demostra la seva experiència en la creació de personatges foscos, situacions i ambients històrics; i creiem que aquest és un primer pas per ambicionar noves metes en el món de la literatura. De capacitat i ambició no li’n falten, i ha aconseguit, amb Amor en blau i negre, el que ha de ser l’inici d’una brillant carrera literària. Una de les millors novel·les que han guanyat el Premi Sebastià Juan Arbó.
