Adam Tomàs (Amposta, 1972) és enginyer Industrial. El juny del 2015 va demanar l’excedència com a professor a l’Institut Montsià d’Amposta, on té la plaça definitiva, per a convertir-se en alcalde de la ciutat per ERC i posar fi, d’esta manera, a l’encadenament de vuit mandats de governs convergents.
Ha superat els 10 anys com a alcalde. Sense entrar als detalls i agafant perspectiva, quin balanç en fa?
Jo vaig dir que em presentaria només dos vegades. En porto tres i tot apunta que vaig cap a la quarta, bàsicament per compromís amb ERC. Això és una mostra que en política he fet molt més del que esperava fer. He estat més temps i a més llocs del que esperava [també ha sigut director de Serveis Territorials, delegat del Govern i diputat provincial]. Jo vaig entrar en política, primer, per a canviar les formes de fer-la: hem incrementat la transparència del 40 % a més del 90 %. Avui hi ha parets de vidre i tothom se pot comunicar amb l’Ajuntament. Ningú podrà dir que cap membre de l’equip de govern s’ha enriquit. Segurament, molts de nosaltres hem perdut oportunitats per a donar-ho tot per la nostra ciutat. I en segon lloc, el model de ciutat: som l’equip de govern que més ha invertit, amb més de 40 milions en 10 anys, amb una mitjana de més de 4 milions a l’any.
L’oposició diu que després no executen la inversió.
És mentida. Som Amposta mira les inversions previstes al pressupost de sortida i el que s’executa només aquell any, però si mires el que has executat de projectes que arrossegues d’altres anys, l’execució és alta. Per tant, no pots mirar només l’execució del capítol 6 [inversions] de l’any en curs. Les grans obres no les fas en un any. I no és només inversió. S’ha de mirar la repercussió sobre la societat. Les polítiques d’ocupació han passat, en relació al 2015, de 200.000 euros a dos milions en el pressupost; esports, d’un milió a dos; en serveis socials, estem també sobre els dos milions per a famílies, infància, serveis socials bàsics i d’atenció domiciliària; en cultura, també s’ha passat d’un a dos milions d’euros per al dia a dia. Això ho hem aconseguit sense incrementar la pressió fiscal. Amb la inflació i l’increment de l’IPC que hi ha hagut, hem sigut capaços de passar d’un pressupost de 20 milions d’euros a un de 41 milions en 10 anys sense doblar els impostos. També hem reduït l’endeutament al voltant d’un 30 %. En això tampoc no ens posem d’acord amb l’oposició, perquè ella no té en compte l’endeutament consolidat [Ajuntament i empreses públiques que en depenen].
Com valora l’abstenció de Junts al pressupost del 2026?
Un partit que vol ser cridat a tornar a governar Amposta no pot votar en contra d’un pressupost d’inversió de 10 milions d’euros, on hi ha de tot. Pots dir que hi ha inversions que no faries o que repartiries els diners diferent, però això és una abstenció.
De què n’està més satisfet, d’esta dècada al govern?
La inversió ha sigut de transformació: clavegueres, pluvials, aigua potable… De vegades se’ns ha criticat perquè calia asfaltar, perquè ara l’aigua ens està fent malbé la via pública, però el gros de la faena ja la tenim feta. Asfaltar ho pot fer tothom. Programar obres hidràuliques com les que hem fet és el complicat i això és el que vaig entrar a fer. Nosaltres ens vam presentar tres vegades dient-li a la ciutadania el que faríem i com, i la ciutadania ens ha donat tres majories absolutes.
Tenia previst, abans de ser investit alcalde per primera vegada, invertir tant en la xarxa de pluvials?
En el primer mandat, a mi ja m’hagués agradat destinar diners a convertir l’avinguda Catalunya en una avinguda bonica, però em va tocar canviar el sostre del mercat i clavegueres que feia 20 o 30 anys que havien esgotat la vida útil, i fer pluvials perquè a Amposta no hi havia xarxa de pluvials. Tot això no ho sabia. El punt de partida, ho reconec, va ser una moció de German Ciscar [Som Amposta] el 2016 i vam fer un pla de pluvials a vint anys. Quan aixequem un carrer, actuem als pluvials. Tampoc me podia pensar que podia caure un bloc de nínxols del cementeri perquè feia 20 anys que no es feia cap obra. Ara ho tenim tot sanejat.
Tot això la gent creu que ho ha percebut i ho ha valorat?
La gent ens tornem cada vegada més egoistes, i demana que arregles el clot de davant de casa seua i no vol que li expliques que s’han de canviar les clavegueres. No m’ho diuen així, però tinc esta percepció. Com també costa valorar l’estalvi energètic. Però si ho expliques, la gent se n’acaba adonant. Ara tenim fet el 60 % de metres lineals de pluvials de tot el previst. Després de la dana Alice, hi va haver gent que ens va dir que teníem raó. Amb 300 litres per metre quadrat, cosa inèdita, espais que abans s’inundaven un pam amb menys pluja, ara s’inunden un dit. I ara queda la part fàcil: tenim cinc milions d’euros al pressupost del 2026 per a asfaltar carrers i camins.
Ho faran en any preelectoral.
Encara falta un any i mig per a les eleccions municipals. El partit no s’acaba fins al juny del 2027. No dixaré ara de jugar la pilota, un any i mig abans.
Els aiguats desbordants són cada vegada més recurrents. Com a capital de la comarca potser més afectada del país, fins a on està disposada a arribar Amposta?
Hem signat un acord amb l’ACA perquè nosaltres comprem finques rústiques cultivades, que estan dins de barrancs, i les hi cedim perquè les gestione com a barranc. Els pagesos hi estan d’acord perquè es gasten més del que val la finca en arreglar els impactes dels aiguats. Després hi ha l’opció d’abandonar residències en zones inundables, però no li direm a la gent que dixe la casa on viu. En el cas d’Alcanar és més explícit perquè estan dins del barranc. Nosaltres com a Ajuntament hem començat a netejar la séquia mare vella [perquè canalitze millor l’aigua de pluja] i acompanyarem a la gent davant de les administracions.
Va arribar a plantejar una cimera d’alcaldes per a parlar d’immigració. Manté la idea?
Vaig rebre el suport de molts alcaldes i crec que vaig esperonar a Esquerra a parlar-ne. Hem de ser capaços de discernir i no podem dixar-nos portar per l’extrema dreta. A Amposta, estos dies s’ha filtrat interessadament un correu de la regidora d’Educació que traslladava a les direccions dels centres un projecte de la Generalitat, a través del consolat de Marroc, per a fer classes gratuïtes d’àrab a les escoles si així ho consideraven. S’ha filtrat com si fos un escàndol, i contra això s’ha de lluitar. El problema és que s’està barrejant tot. De vegades me recorda a pel·lícules sobre l’explosió del nazisme. Hi ha gent interessada a crispar, i contra això lluitaré fins al final per la ciutat. Ara, tampoc vull haver-li de dir a algun veí que la casa del costat l’ha ocupat una persona i no se la pot fer fora, siga aquella persona de Múrcia, d’Àfrica o de Granollers.
Quin marge li agradaria que tinguessen els ajuntaments en la gestió de la immigració?
El principal és que ens doten de recursos suficients. Ha vingut molta gent de fora i el Consorci de Normalització Lingüística no dona l’abast per a fer classes de català, i no ens fem trampes al solitari: la reducció de l’ús del català a les Terres de l’Ebre és per la quantitat de gent nouvinguda. En lloc de dotar-nos de recursos, les administracions superiors ens han abandonat, tant la Generalitat com l’Estat. Cal un finançament local estructural.
Este seria el gran repte, i no només per a la immigració?
Necessitem més recursos, per a gestionar colònies de gats o per a cobrir tasques de suport per a atendre xiquets i xiquetes amb necessitats especials al menjador escolar. Necessitem que l’Estat obra la taxa de reposició de personal per a reforçar la Policia Local, perquè si hem crescut un 15 % en població, tots els que han arribat no poden ser ciutadans exemplars. El que m’estranya és que les federacions i associacions de municipis no ho entomen. Per això vaig dir que calia fer cimeres d’alcaldes.
Quan començarà a tindre efecte el Pla de barris? Té potencial per a fer entrar els barrics antics d’Amposta en una dinàmica positiva que vaja més enllà en el temps?
La idea és esta. Enguany contractarem el gerent, el director de l’Oficina del Pla, i convocarem les bases per als primers ajuts en habitatge. Ja s’està notant alguna cosa. S’han incrementat les transaccions d’habitatge als tres barris beneficiats pel Pla, on se podrà rebre una subvenció de l’Ajuntament, amb diners de la Generalitat, de fins al 60 % del cost, només per a habitatge propi o per a oferir un lloguer assequible.
El seu govern ha intentat fer política d’habitatge tot i la limitació de competències. En quin punt està la crisi de l’habitatge a Amposta?
A Amposta hi havia el 2015 uns 500 habitatges buits i la majoria eren blocs de pisos de bancs o de fons voltor. Exercint el dret de tempteig i retracte, ens vam dotar de recursos, i també vam instar a l’Agència Catalana d’Habitatge a mobilitzar una setantena de pisos a l’avinguda de la República. L’Ajuntament se’n va quedar una vintena per a lloguer social. El projecte va créixer i va aparèixer Hàbitat 3, Resilis o fins i tot la Sareb, amb la qual vam arribar a acords de cessió de pisos. Passem a treballar diferent: un tercer adquirix l’habitatge i l’arregla, i nosaltres li paguem el manteniment o li garantim el cobrament del lloguer. Ara mateix, a Amposta tenim en diferents fórmules uns 70 habitatges públics, però arriba un punt en què, com a Ajuntament, hem decidit apartar-nos, perquè la Generalitat ha engegat el Pla 50.000 i nosaltres hi som, o perquè hi ha cooperatives sense ànim de lucre que estan adquirint habitatge a Amposta per a destinar-lo a lloguer assequible. En dos anys començarem a veure a Amposta noves promocions d’habitatge plurifamiliar.
Vostè va denunciar que l’hospital feia més activitat de la que li retribuïa el CatSalut. En quina situació està l’Hospital Comarcal?
La Generalitat ens contracta ics operacions de cataractes o de maluc i, si en fas més de les contractades, reps un percentatge, no te les paguen al cent per cent. Des de la covid, els hospitals arribàvem a acords amb la Generalitat per a cobrir este dèficit, però en els dos últims anys això no ha passat [a l’hospital d’Amposta] i ens ha generat un dèficit d’un milió i mig d’euros anual, quan mai havíem tancat amb dèficit. Jo m’indigno quan veig que a l’Hospital de la Santa Creu de Jesús, concertat com nosaltres, la Generalitat sí que cobrix un milió i mig d’euros de dèficit. La situació s’ha reconduït parcialment i ens han injectat un milió d’euros, a canvi de redimensionar o reajustar serveis. Ho hem d’estudiar.
Li ha tocat reclamar als propietaris d’Eucaliptus unes quotes suplementàries d’urbanització per un error administratiu de fa 15 anys. N’hi ha que amenacen amb una denúncia de responsabilitat patrimonial de l’Ajuntament.
Cadascú que faça servir els mecanismes que considere oportuns. Ja ho vaig dir als propietaris més durs en una assemblea. Ells creuen que les quotes [derivades de la nova reparcel·lació ordenada per la justícia] no s’havien de repercutir als veïns, però els juristes de l’Ajuntament creuen que en el moment en què ens retrotraem a 2010 per a incorporar una finca, s’ha de repercutir als veïns. Poden optar per la via judicial, sí, però alguns que tenen quotes de pagament molt altes, estan optant per pagar.
