Inventar prové del llatí inventu, del verb invenire, que significa trobar o descobrir una cosa oculta. Amb el prefix re-, el mot passa a voler dir “tornar a descobrir”. En un món on tot corre i s’entrebanca, sembla que reinventar sigui la solució universal: reinventar el sistema, la democràcia, la ciutat, el comerç, l’habitatge, l’educació o els llibres. Ja us fotran!
Fa anys que vivim en aquest deliri i l’únic que aconseguim és empastifar-ho tot i sortir més malparats. Però, el que em fa més gràcia és quan es parla de reinventar la lectura perquè infants i joves llegeixin més. El llibre existeix des de fa més de 5.000 anys i, des del segle XIX, l’alfabetització universal ha provocat revolucions per l’explosió del pensament crític. No ha anat tan malament, no?
Ara, en canvi, alimentem la canalla amb llibres d’autoajuda disfressats de contes. Els volem ensenyar a gestionar emocions (una cosa que els adults estem a anys lluny d’aconseguir). Hem convertit la lectura en una experiència moralitzadora, i això acaba provocant rebuig. I, a sobre, apartem els clàssics perquè són “massa durs”. Anem a la deriva.
Llegir ha de comportar esforç, igual que entrenar-se per guanyar una cursa. Cal construir bons lectors, i això passa perquè qui els eduquen llegeixen i confien en la capacitat crítica dels petits. No cal mastegar-los el discurs, sinó donar-los lectures que els facin pensar. Així, L. Frank Baum va escriure El bruixot d’Oz (Combel, 2022): aventures sense pretensions que donen una lliçó darrere una altra. No li tingueu por al nombre de pàgines. Si una història és bona, als petits (i també als grans, però aquest ja és un altre cas) se’ls farà curta. Intenteu-ho, potser us sorprendran!
