Vector de transmissió
Els professionals dels dos centres coincidixen que les mans continuen sent el principal vector de transmissió d’infeccions dins l’àmbit sanitari. Dora Aragonès, infermera i responsable de Qualitat i Seguretat Clínica de l’Hospital Santa Creu, recorda que “la higiene de mans és un bé per als pacients, però també per als professionals sanitaris”. Per això insistix que, en entorns hospitalaris, la desinfecció no és una recomanació, sinó una exigència permanent.
Les mans poden semblar netes a simple vista i, tanmateix, estar contaminades. Tocar un pany de porta, diners o qualsevol superfície d’ús habitual és suficient perquè hi queden microorganismes adherits. En un hospital, este risc se multiplica. Carme Caudet, infermera i responsable de Qualitat i Seguretat Clínica de la Clínica Terres de l’Ebre, advertix que “en pacients immunodeprimits, un simple refredat pot arribar a ser mortal”.
La tècnica correcta
Rentar-se les mans correctament és més complex del que sembla. Quan estan visiblement brutes, cal fer servir aigua i sabó durant aproximadament un minut de fregament. Si aparentment estan netes, la solució hidroalcohòlica és encara més eficaç contra els microorganismes i requerix uns trenta segons. Si la tècnica es fa correctament, se pot reduir la presència de microorganismes fins a un 99 %.
Per a Anju Ram, infermera del Servei d’Hospitalització de la Clínica Terres de l’Ebre i referent del grup de treball d’higiene de mans, la irrupció dels gels hidroalcohòlics va representar un canvi molt important. Segons explica, estos productes han suposat una gran millora, especialment perquè permeten actuar ràpidament entre pacient i pacient.
Als centres també s’utilitzen làmpades ultraviolades per a comprovar si el rentat és efectiu. La llum evidencia les zones que sovint oblidem: ungles, polzes, espais entre dits o canells.
Els cinc moments
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) establix cinc moments imprescindibles per a la higiene de mans dins l’atenció sanitària: abans de tocar el pacient, abans d’una tècnica asèptica, després del contacte amb fluids corporals, després de tocar el pacient i una vegada finalitzat el contacte amb el seu entorn. Davínia Ventura, TCAI de l’Hospital Santa Creu i membre del Grup de Treball d’Higiene de Mans, insistix que fins i tot els guants poden generar una falsa sensació de seguretat: “Els guants no substituixen mai una bona higiene de mans”.
Este nivell d’exigència també afecta altres elements quotidians. Ungles llargues o pintades, joies, rellotges o polseres estan prohibits en els professionals de la salut perquè acumulen gèrmens i dificulten la desinfecció. “Les infermeres sabem que només ens podem pintar les ungles quan som de vacances”, assenyala amb ironia Carme Caudet.
Lliçons oblidades
La covid-19 va transformar la percepció social sobre la higiene de mans. El gel hidroalcohòlic va sortir dels hospitals i es va instal·lar a escoles, comerços i espais públics. Dora Aragonès considera que aquella experiència “va ajudar molt la població a entendre la importància real de la higiene”, però lamenta que una part d’esta consciència s’haja anat relaxant amb el temps. Els professionals insistixen que la vigilància no es pot abaixar. Rentar-se les mans abans i després d’anar al lavabo o extremar la higiene en espais compartits continuen sent mesures bàsiques. “Quan una persona entra a l’hospital ho fa carregada de microorganismes”, recorda Ventura.
La higiene de mans és també una qüestió educativa. Salut Tortosa fa formació constant entre professionals, però també activitats dirigides a escoles, associacions i ciutadania. A l’Hospital Santa Creu s’organitzen tallers amb gent gran, mentre que des de la Clínica Terres de l’Ebre es fan sessions amb estudiants dels cicles sanitaris de l’Institut de l’Ebre.
Els equips també intenten empoderar els pacients perquè siguen conscients dels riscos i participen activament en la seua pròpia seguretat. Els dos centres disposen de protocols específics i referents a cada unitat encarregats de supervisar el compliment correcte de les mesures. Cada sis mesos, a més, se traslladen indicadors de seguretat al Departament de Salut.
Malgrat els avenços, les professionals coincidixen que encara queda molta faena de conscienciació. Dora Aragonès posa un exemple molt quotidià: “Encara no som prou exigents amb la higiene de mans quan comprem el pa o ens manipulen aliments”. Un detall aparentment menor que demostra que esta batalla continua molt present dins i fora dels hospitals.
