Ha començat el compte enrere per a les eleccions municipals del 2027. Després que els comicis de fa tres anys diluïssen una part important de les majories absolutes que havien campat en el mandat anterior i que la guerra entre ERC i Junts per Catalunya orientessen la tendència dels 14 pactes amb què va arrancar la legislatura, les eleccions a l’horitzó posen sobre la taula algunes incògnites que es poden analitzar per partits polítics i que tenen en el centre les batalles de Tortosa i Amposta.
En primer lloc, el PSC, després d’aturar la crisi que l’havia dessagnat durant el procés d’independència, ha recuperat la centralitat a les institucions locals, reforçada per l’assalt polític dels socialistes a la Generalitat. Maig del 2027 avaluarà esta recuperació i la possible ampliació amb figures i candidatures que, com ja va passar el 2023 a la Ràpita, van molt més enllà de l’espai tradicional socialista.
En segon lloc, Esquerra ja prepara la revàlida, després de dixar de ser la força més votada en favor de Junts per Catalunya, tot i mantindre’s encara com la força amb més regidors. El 2023 va portar a concloure que els republicans havien tocat sostre electoralment, però encara van resistir en places importants com Amposta, Alcanar o Roquetes i s’han estrenat a l’alcaldia de la Sénia. Ha sigut el primer partit a fer-se una foto preelectoral i exhibir actius a un any vista.
Per la seua banda, Junts per Catalunya va guanyar les eleccions de fa tres anys contra pronòstic i va rearmar l’espai postconvergent a les Terres de l’Ebre, però necessita posar nom i cognoms a nous models municipalistes clars més enllà dels alcaldes de Móra d’Ebre i Gandesa. De fet, ha hagut de pair com tot i compartir paraigua amb dos referents com Meritxell Roigé i Lluís Soler, estos fa temps que han decidit anar per lliure.
Al marge de les tres principals formacions, els comicis locals del 2027 permetran avaluar el poder de penetració que se li intuïx a la xenòfoba en auge Aliança Catalana i com això afecta sobretot i precisament Junts, a més a més de fragmentar en general la dreta i modificar-ne la correlació de forces als municipis més grans.
El mandat ha avançat i s’ha donat compliment als relleus pactats a les alcaldies, exceptuant a l’Ametlla de Mar, on una crisi interna del PSC va ser el preludi d’una moció de censura. També algun traspàs de vara ha sigut fruit d’un trencament precoç, com va passar a Corbera: Sebastià Frixach (ERC) i Antonio Álvarez (Movem) s’han repartit finalment l’alcaldia després que els republicans pactessen inicialment amb Junts.
El 19 de desembre de 2024, el socialista Carlos Trinchan dixava l’alcaldia de Móra la Nova després de 18 mesos, tal com preveia el pacte amb Esquerra Republicana, i passava a ser primer tinent d’alcalde. Dos dies després, el republicà Jesús Álvarez prenia possessió com a nou alcalde fins al final del mandat.
El 18 de juny del 2025, al Montsià, el republicà Josep Lluís Gimeno es va convertir en nou alcalde de Santa Bàrbara —rellevant Antonio Ollés, de Junts— i en el primer alcalde d’ERC al municipi des de la recuperació de la democràcia.
Poc després, l’1 d’agost, el canvi arribava a l’àmbit supramunicipal al Consell Comarcal de la Terra Alta. En compliment de l’acord entre socialistes i republicans, Lluís Agut va cedir la presidència al gandesà Joan Aubanell, d’Alternativa per Gandesa, vinculada a ERC.
El 2026 va començar amb el principal canvi previst, el de l’alcaldia de Tortosa, on al gener Mar Lleixà es va convertir en la primera alcaldessa republicana de la ciutat des de la Segona República, en agafar el testimoni, com estava prefixat, de Jordi Jordan, de Movem-PSC. L’últim canvi sense sorpreses és el que es va produir este cap de setmana passat a Riba-roja d’Ebre: Antoni Suárez, de Junts, va cedir l’alcaldia a Miquel Cervelló, del PSC.
Una moció de censura, dos relleus inesperats i una investigació per la via penal
Els tres primers anys de mandat no han sigut plàcids. A l’alta temperatura política que es respira a Tortosa, s’ha afegit una moció de censura en el quart municipi del Baix Ebre per població, l’Ametlla de Mar, i la judicialització de la política municipal a l’Ampolla. En el primer cas, el govern d’Eva del Amo, de Junts, se va trencar per la part del seu soci, el PSC, on la regidora Ana Aragon no va permetre que el seu company Xavier de la Fuente agafés el relleu de l’alcaldessa, com s’havia pactat. Això va desencadenar una moció de censura liderada pel republicà Jordi Gaseni, que ha recuperat l’alcaldia. Del Amo ha dit que es tornarà a presentar el 2027. A l’Ampolla, la topada entre Junts i ERC ha assolit la màxima expressió, i una denúncia dels republicans a la Fiscalia ha provocat que el ministeri públic haja portat l’alcalde Arasa, la cap local de Junts i tres empresaris més davant del jutge per presumpta prevaricació en contractació. ERC, a través del grup municipal de Millorem l’Ampolla, està personada en la causa, en què la Fiscalia fins i tot veu indicis de malversació. A banda de l’exabrupte de l’Ametlla, els altres dos relleus sobtats a les alcaldies s’han registrat a Alcanar i a Vinebre. Al Montsià, Marc Chavalera va agafar el relleu de Joan Roig, tots dos republicans, després que este, enmig d’un conflicte amb la regidora Txell Ulldemolins, expressés el seu esgotament per haver de fer front a les conseqüències dels aiguats. A Vinebre, Sandra Rico, d’ERC, va substituir la seua companya de partit Tere Viña, que va adduir motius personals en un context d’inestabilitat del govern
