La Reserva de la Biosfera és la figura jurídica que la UNESCO posà en marxa a les Terres de l’Ebre, el 2013, per tal d’anar cap a un “model de gestió integral del territori”, amb participació d’agents públics, privats i de la ciutadania. La setmana passada celebrà el seu Primer Congrés a Horta de Sant Joan, al Celler Les Vinyes del Convent.
El PLATER (Pla Territorial pel Desenvolupament d’Energies Renovables a Catalunya) especifica, damunt del mapa, els tipus d’espais, urbans o agraris, que a cada comarca preveuen acollir plantes eòliques i fotovoltaiques, segons s’establí a finals d’abril, obrint el període d’al·legacions durant tres mesos. Aquesta nova i definitiva normativa ha aixecat també nova inquietud a aquestes Terres de l’Ebre, particularment a la Terra Alta i Ribera d’Ebre que la Reserva de la Biosfera té encomanat de protegir d’alteracions excessives de la seva biodiversitat, comptant que, de fa vint anys, aquestes comarques i les del sector occidental de Catalunya (de Lleida al Baix Ebre) acumulen el major percentatge d’instal·lacions, amb tot el que implica de noves línies d’alta tensió i subestacions elèctriques.
Per aquest motiu, la Plataforma Orta (que, amb referèndum, fa deu anys aconseguí aturar els molins que s’anaven a instal·lar a la muntanya dels Pesells, a Horta de Sant Joan) renova les seves activitats d’oposició i convoca —aquest dissabte, dia 20 (20 h, al Casal del poble)— una nova assemblea informativa per “defensar el nostre territori per tots els mitjans al nostre abast”.
I, per si no fos prou, i per a rematar el panorama d’intervencions en nom de la “transició energètica renovable”, l’anomenat Centre de Dades, la Gigafactoria d’Intel·ligència Artificial que el govern espanyol (i amb ell, el català) ha proposat a la Comissió Europea que sigui implantada a Móra la Nova (Ribera d’Ebre), unes plantes (se’n volen construir una vintena arreu de Catalunya) caracteritzades, segons diversos experts, pels grans consums d’aigua i energia que requereixen. Tot “a lo grande” (kilowatts, megawatts, gigadades per entretenir el personal, milers de metres cúbics d’aigua, residus a desdir, grans negocis per cada vegada més pocs i més misèria cada cop més repartida).
“La Plataforma Orta convoca, aquest dissabte 20, una nova assemblea informativa per “defensar el nostre territori per tots els mitjans al nostre abast”
És que no està prou saquejat l’Ebre? Hi haurà prou energia “renovable” per satisfer la demanda d’aquests “vampirs energètics”, com els anomenen a Irlanda? Deu ser per això que les elèctriques, després de quaranta anys, no volen aturar la producció nuclear, instal·lada, no pas per casualitat, a una quinzena de quilòmetres de Móra.
Com a principis del segle XXI —amb els projectes de transvasaments de l’Ebre, de la central tèrmica d’ENRON, també prop de Móra, i els abocadors a Tivissa i Riba-roja, tot a la Ribera, i tot amb la complicitat de PP i CiU, i el distanciament calculat del PSC- PSOE—, aquesta comarca, definida popularment com “el cul de Catalunya”, ampliada a tot el sud “és un abocador gegant de tota Catalunya”, com ha recordat Joan Carles López, expert en geobiologia i descontaminació electromagnètica d’Ecologistes en Acció, el qual, junt amb els professors Sergi Saladié i Ramon López de Mántaras, participà recentment a Miravet en la creació de la plataforma Aturem la gigafactoria d’IA, al costat d’entitats ecologistes, sindicals i veïnals, com Gepec, Terra Alta Viva, Associació Sediments, Terra i Pau, CGT i Ecologistes en Acció.
I la gent de la cultura d’aquestes terres, no té cap opinió sobre aquesta nova ofensiva política, financera i tecnològica? Tot ha de quedar reduït al lament literari?
