Les Terres de l’Ebre van registrar el 2025 el nombre més baix de naixements de tota la sèrie històrica disponible i van liderar la davallada de la natalitat a Catalunya, amb un descens del 6,6 % respecte a l’any anterior. Tot i que gairebé quatre de cada deu nadons són fills de mares estrangeres, la regió continua perdent població per la via natural i presenta la segona taxa bruta de natalitat més baixa del país, segons les dades provisionals publicades esta setmana per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Durant el 2025 van nàixer 576 xiquets i 565 xiquetes al conjunt de les quatre comarques ebrenques, un total de 1.141 nadons, 81 menys que l’any anterior. La caiguda registrada a les Terres de l’Ebre és la més pronunciada de totes les regions catalanes i consolida una tendència de descens sostingut que ha portat el territori a assolir el mínim històric de naixements.
La disminució de la natalitat també es reflectix en la taxa bruta de natalitat (TBN), que se situa en 6 naixements per cada mil habitants. Només l’Alt Pirineu i Aran presenta una taxa inferior (5,6 ‰), mentre que la mitjana catalana és superior i Ponent encapçala el rànquing amb 7,3 naixements per cada mil habitants.
Per comarques, el Baix Ebre continua concentrant el major nombre de naixements, amb 571 nadons, un 5,1 % menys que el 2024. El descens més acusat se registra al Montsià, amb 394 naixements (-12,6 %), mentre que la Ribera d’Ebre en suma 110 (-1,8 %). La nota positiva la posa la Terra Alta, que trenca la tendència general amb 66 naixements, deu més que l’any anterior (+17,9 %). L’increment se concentra especialment a Gandesa, que passa de 12 a 20 naixements en un any. També augmenten els registres a Batea, de 7 a 12; a Bot, de 2 a 7, i a la Fatarella, de 2 a 5.
El pes dels naixements de mare estrangera es manté estable i continua sent un factor determinant en l’evolució demogràfica ebrenca. El 2025, el 38,8 % dels nadons registrats a les Terres de l’Ebre -443 dels 1.141 naixements- són fills de mares de nacionalitat estrangera, el mateix percentatge que l’any anterior. Esta proporció supera el 40 % al Montsià (40,6 %) i a la Ribera d’Ebre (42,7 %).
Entre els municipis de més de 20.000 habitants, Amposta i Tortosa se situen entre els vint primers de Catalunya pel percentatge de naixements de mare estrangera, segons la classificació de l’Idescat. Amposta ocupa la vuitena posició, amb 76 naixements de mare estrangera i 76 de mare de nacionalitat espanyola. A Tortosa, dels 282 naixements registrats el 2025, 117 (41,5 %) corresponen a mares estrangeres. Al capdavant d’esta classificació se situen Salt (60,7 %), Lloret de Mar (58,6 %), Salou (54,6 %) i Palafrugell (53,9 %).
Per nacionalitats, les mares marroquines tornen a ser el principal col·lectiu entre els naixements de mare estrangera a la regió, amb 181 nadons. Esta xifra representa el 15,9 % del total de naixements de la regió i el 40,9 % dels naixements de mare estrangera. Les seguixen les mares pakistaneses (54 naixements), romaneses (47), colombianes (28), índies (10), senegaleses (9), gambianes (9) i hondurenyes (9).
Per continents, 213 nadons són fills de mares procedents de països africans; 71, de la Unió Europea (excepte Espanya); 66, d’Àsia; 62, d’Amèrica del Sud; 17, de la resta d’Europa, i 14, d’Amèrica del Nord i Central.
D’altra banda, només 17 dels 52 municipis ebrencs van registrar un augment del nombre de naixements respecte al 2024. Roquetes és el municipi que va tindre el creixement més destacat, amb 16 naixements més que l’any anterior, seguit d’Amposta (+12) i Gandesa (+8). En canvi, els descensos més notables se van registrar a Alcanar (-22), Tortosa (-17) i Ulldecona (-12).
Tortosa va tornar a ser el municipi amb més naixements de les Terres de l’Ebre el 2025, amb un total de 282 nadons. La seguixen Amposta (152), la Ràpita (90), Roquetes (76) i Deltebre (68). En l’altre extrem, quatre municipis no van registrar cap naixement al llarg de l’any: Prat de Comte, Paüls, la Palma d’Ebre i Alfara de Carles
