En qüestió de mesos quedarà lliure de peatge l’autopista AP-7 entre Tarragona i Alacant. Per tant, inclou el tram de les Terres de l’Ebre. Queda pendent si, ja en mans de l’Estat, s’hi aplicarà un peatge tou, si es crearà un sistema general de pagament d’autopistes i autovies, i s’ha de definir com es finançarà el manteniment dels trams que passen a ser públics, etc. Però l’aspecte central, el del pagament actual, haurà decaigut.
En aquesta nova situació sorgeix una pregunta: i de la inacabada A-7, què se’n fa? A la zona queda per construir -i ja és vell, perquè són bastants anys en allò que en diuen marear la perdiz- el tram entre la Jana, al País Valencià, i l’Hospitalet de l’Infant, a Catalunya. Per tant, allò del qual falta gairebé la totalitat correspon a les comarques del Baix Ebre i del Montsià. Era una esperança, no només per a millorar el trànsit, sinó també per a impulsar el desenvolupament de zones de l’interior, que no es veuen beneficiades dels avantatges de les de la costa.
Calen decisions. Són diverses les alternatives.
1. Acabar de construir el tram de l’A-7 que manca. Seria la decisió òptima per a aquestes terres i les de l’interior de la província de Castelló, però certament és la solució més cara.
2. Deixar-ho com està. És la solució més barata, però pèssima, perquè quedaria de manera definitiva molt minimitzada la utilitat de la part ja construïda de l’ A-7. Significa haver llençat els diners de bona part del que hi ha construït.
3. Construir enllaços de l’ A-7 des de l’Hospitalet i la Jana fins a l’AP-7, connectant ambdues autopistes, que a les Terres de l’Ebre quedarien en una de sola, l’actual AP-7.
Hi ha, en comentaris, alguna proposta intermèdia. Seria bo que polítics i tècnics de la zona fessin aportacions i posessin l’assumpte sobre la taula.
Veurem quina decisió se’n pren. Però cal definir on es va. Fa massa anys que s’arrossega.
