ENTREVISTA // La matinada de l’11 d’abril de 1993 un grup de militants de l’extrema dreta va assassinar Guillem Agulló. Un jove de Burjassot (València) que creia amb la independència, la llibertat, el moviment antiracista i antifeixista. Els seus pares, Guillem Agulló i Carme Salvador encara avui dia lluiten perquè els ideals del seu fill no caiguen en l’oblit. La pel·lícula La mort de Guillem recorda el seu assassinat i el que va significar per a un país que encara estava despertant del franquisme. La Ràpita va acollir la seua preestrena l’1 d’octubre.
Reviure l’assassinat de Guillem no ha de ser fàcil…
Carme Salvador: Ens dona calma perquè ens adonem que no estem sols, que són molts els que esteu allí, que heu agafat el relleu continuant la lluita antifeixista.
Guillem Agulló: No és cap broma que els feixistes, nazis o la gent intolerant acampe amb llibertat. I que se’ls protegesca blanquejant la seua violència. Sabem que a Catalunya estan activats per la revolta del procés i, per contra, estan criminalitzant a tots els independentistes com ho van fer en Guillem. Són situacions que s’assemblen. A Guillem el van matar per ser diferent. Perquè era antifeixista, independentista, antiracista. I ho va fer gent que no volia que quallés aquest ideari. 27 anys després continua la mateixa lluita contra els mateixos enemics.
La mort d’un fill és difícil i si és per motius ideològics…
GA: És més dur. Un dolor indescriptible. Crèiem morir. Traguérem força de flequera. Vam arribar a la conclusió que ens va tocar a nosaltres, però els hagués pogut tocar a qualsevol altre. Vam prendre la determinació que la seua mort no seria en va i vàrem decidir lluitar fins als nostres últims dies.
CS: Quan van venir els Guàrdies Civils a comunicar-nos-ho ens van dir que “había sido por algún tema de amorío, que esas cosan pasan”.
GA: Saben com era Guillem, allí ens vam adonar que ja estaven preparant la trama per a criminalitzar Guillem i deixar-ho com una baralla de jovents.
A la pel·lícula es poden veure les reunions en polítics que feien de mur de contenció entre
l’Estat i el poble.
GA: Ho reflectix prou bé. Quan van assassinar Guillem, vaig demanar entrevistes amb el poder polític i estos em responien que “si ja no en tenia prou”.
CS: “¿En algún momento tendremos que acabar con esto?”, ens deien.
GA: Quan et maten un fill et pots preguntar això? Vàrem haver de descobrir què va passar nosaltres mateixos.
Us sentiu identificats en la pel·lícula?
CS: En el 90% dels casos sí. Els guionistes ens vàrem conèixer molt. Vàrem obrir calaixos, records i vivències. I, ells ho han plasmat en molt d’estima i respecte. Però no és fàcil per a nosaltres veure-la.
GA: Ens vam endur una sorpresa quan el director ens va dir que la pel·lícula era un reconeixement per nosaltres.
CS: El director va decidir llançar el missatge i la història de Guillem a través de natros i les nostres filles.
GA: Tot i això, Guillem allí està viu. És un tipus de pel·lícula que no havia vist mai. Hi ha silencis que parlen per ells mateixos. Hi ha imatges que et traslladen al lloc i al temps de l’època. És una pel·lícula impressionant.
Per molts anys que passen, la vostra història avui en dia no ha caducat….
GA: Això demostra que vivim en un estat repressor. Guillem Agulló haguera estat a primera línia de totes les manifestacions que hi ha i tornaria a casa apallissat. Sempre li vàrem dir que parés compte.
CS: Ell no s’haguera pogut pensar mai que el podrien arribar a matar.
GA: Hi havia gent que pel dia portava uniforme i a la nit se’l traïa. I, anava a perseguir homosexuals i rojos.
Guillem Agulló és una referència per a molts jóvens, el ‘Che Guervara’ català…
CS: És un orgull. Hi ha molt jovent que el reconeix. Guillem està viu perquè està a la nostra vida i a la vostra memòria. Perquè viu a les llibreries, al cinema, a la música.
GA: Eixe és el resultat final (diu emocionat).
CS: Ara, Guillem tindria 48 anys i el jovent que el coneix en té 18. Açò és una cosa molt bonica.
Als jóvens d’avui en dia què els recomanaríeu quan surten al carrer a manifestar-se?
CS: El feixisme mata. Han d’anar amb compte. Però sense tenir por perquè no és bona companya. Cal tirar endavant i defensar les idees.
