La primera convocatòria de la reserva de solars per a fer habitatge assequible a Catalunya, una de les prioritats del Govern d’Illa, permetrà la construcció de 551 habitatges protegits a les Terres de l’Ebre, on una dotzena d’ajuntaments han posat a disposició de la Conselleria de Territori i Habitatge un total de 40 solars, gairebé tots —excepte Arnes— sense operador privat. Ara caldrà traure’ls a concurs perquè s’hi presenten constructors, i estes licitacions se faran de manera que s’inclouran en un mateix lot zones de més densitat de població i demanda de Catalunya —que interessen més als promotors des del punt de vista empresarial— juntament amb solars de municipis menys poblats com podrien ser la majoria de les Terres de l’Ebre, segons explica i celebra el director territorial d’Habitatge a l’Ebre, Miquel Alonso. Les dades territorialitzades se van presentar a principis d’este mes de maig i ara han sigut confirmades pel Govern. Els municipis ebrencs que han cedit sòl són: La Sénia, Alcanar, Deltebre, l’Aldea, Arnes, Xerta, Tivissa, Móra la Nova, Móra d’Ebre, Flix i les dos ciutats de més de 20.000 habitants, Tortosa i Amposta. A la capital del Montsià s’han reservat set solars, amb prop de 4.000 m2 de superfície.
Arreu de Catalunya, s’han presentat 660 solars i la consellera Sílvia Paneque va destacar també que “garantixen la redistribució demogràfica” però alhora que “en els municipis amb més densitat de població hi ha més solars disponibles”: gairebé la mitat (308) estan ubicats en estes àrees més poblades. Per a Paneque, l’habitatge és “un greu problema estructural que condiciona la vida de milers de famílies i persones i que repercutix en el desenvolupament local i en la regeneració urbana dels municipis”. També va destacar la importància de “retindre el talent jove”. Per este motiu, la reserva preveu que es destinaran per a jóvens un mínim del 25 % dels habitatges.
En opinió d’Alonso, les dades registrades a les Terres de l’Ebre són molt esperançadores perquè “aquí no hi ha municipis que es dediquen a desenvolupar sòl residencial, com pot passar a l’àrea metropolitana de Barcelona, i a més a més se demanaven solars nets [i disponibles urbanísticament per a construir habitatge], una condició específica que no és fàcil d’obtindre”. El responsable territorial d’Habitatge valora que pot ser un punt d’inflexió perquè els ajuntaments ebrencs s’impliquen més en polítiques d’habitatge. “El sistema de licitació per lots permetrà que un mateix constructor que farà habitatges a Salou, on li és més rendible, també n’haurà de fer a Xerta,
per posar un exemple, i per això des de les Terres de l’Ebre havíem incidit molt en este aspecte”, afirma.
Finançament garantit
La reserva pública de solars és el mecanisme per a aconseguir que en els solars públics disponibles s’hi construïsquen habitatges assequibles de lloguer amb un finançament de les promocions fins al 100 %, garantint la protecció de l’ús i la titularitat del sòl. Esta iniciativa respon a la voluntat del Govern que no quede cap solar a Catalunya per construir per manca de finançament. Els promotors privats poden accedir a línies de crèdit de l’Institut Català de Finances amb condicions preferents i amb la garantia d’un dret de superfície de 75 anys. Per a cobrir els solars que s’hagen quedat pendents de presentació, se preveu una nova convocatòria al mes de desembre d’enguany.
